Adéu a “Des Jeux et des Hommes” i a “Game Story”

El passat mes de gener van finalitzar al Grand Palais de Paris dos importants exposicions dedicades als jocs i les joguines. Concretament Des jeux et des hommes i Game Story. Sense cap mena de dubte, un bon any per al joc.

La primera, Des Jeux et des hommes, creada per Bruno Girveau i Dorothée Charles, ha pretès  reflexionar sobre el singular espai que la joguina ha ocupat i ocupa a la nostra societat. La seva primera constatació és que la joguina no és un objectecte qualsevol. En tots els temps i societats, els adults han brindat als infants joguines, objectes de ran riquesa simbòlica i ritual, capaços d’establir una relació realment particular amb els nens i nenes que hi juguen. Jocs i joguines, objectes simples i a la vegada complexos que evolucionen i varien segons la societat que els crea. I en moltes ocasions, capaços de sobrevivir a la societat que els ha creat. Sense dubte, tenen quelcom de màgia i poesia.

L’exposició ha reunit més de 1.000 peces, mostrant el seu recorregut a través de la història i les diverses propostes de jocs i joguines segons el gènere. En una de les primeres sales s’ha pogut apreciar aquestes dues fotografies d’allò més impactants de Jeongmee Yoopm (1969-), il·lustrant gràficament els dos universos estereotipats, els quals es reflexen també en el món de les joguines.

L’exposició ha reunit peces excepcionals per la seva història i manufactura. Un dels valors més singulars, al meu entendre, ha estat l’aportació de nines i diferents petits objectes provinents del Louvre, així com també diverses pintures i escenes de films que complementaven i il·lustraven magníficament la història de jocs i joguines, el seu origen i la seva evolució. Els mateixos dies en què visitava l’exposició, em va arribar aquest vídeo, en el qual una nena d’entre 4 i 5 anys es pregunta i pregunta, amb enuig i passió, perquè ha d’escollir les seves joguines entre montanyes de propostes del tot semblants i on el color rosa és el dominant. No us ho perdeu.

La segona exposició ha estat Game Story  i, sense cap mena de dubte, ha suposat tot un revival per als amants dels primers videojocs. Des de les primeres consoles  Atari  dels anys 70 i el primer joc PONG, a les darreres novetats arrivades amb el Caga Tió. Els jocs exposats eren acomapanyats del seu merchandising i publicitat corresponent. Tot plegat ben exposat i documentat, i apunt per poder jugar-hi. I és això el que feien els seus visitants: jugar!

Tot i així, segons la meva opinió, tant una com l’altra proposta han perdut una oportunitat per generar reflexió i anàlisi crític. Al meu entendre, els seus comissaris s’han centrat més en la singularitat de les peces a exposar que no pas en l’aportació de futur en qualsevol dels múltiples debates que jocs, joguines i videojocs estan generant en aquests moments. Una pena. El millor, la immensa quantitat de publicacions que ha generat. Entre elles, els seus catàlegs, els quals us deixo aquí Game Story  i Des jeux et des Hommes.

(Visited 15 times, 1 visits today)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada