La meva bona amiga Anna Forés ha penjat aquest video al seu blog.  No sé a vosaltres, però jo m’he emocionat (i això que no és la primera vegada que el veig!! I que no deixa de ser una promoció publicitària…). Però amb tanta promoció de poc o mal gust (heu vist la darrera de Campofrío?), una proposta com aquesta et fa recuperar la confiança en els creatius.

Doncs això, mentre mirava el vídeo, m’he vist somrient, amb el cor que s’anava inflant de subtil alegria i amb molts pensaments positius sorgint del meu cap. Nens i grans ballant junts, el cos en moviment, alegre i expressiu. La música i l’alegria del cos que es belluga i contagia a d’altres; la sorpresa, admiració i alegria que transmet i que desperta el petit entremaliat que molts portem dins. Per uns minuts m’he oblidat de mal de caps, primes de risc, crisis, incerteses i problemes, i m’he vist allí, donant entusiasmada el millor de mi mateixa, en aquest simpàtic i divertit ball col.lectiu. Per a mi, l’esperit lúdic del joc és el que transmet aquest grup de gent ballant en mig d’una estació de trens, allí on ningú s’espera veure gent ballar; pura transgressió. I m’arriba també l’esperit lúdic quan penso en les persones que ho van imaginar i organitzar, i en tots aquells que han volgut participat i els que, en directe o en diferit, ho gaudim.

I vosaltres, quins altres lip-dub heu vist que us hagi contagiat alegria? Heu participat mai en cap?

Espero que el disfruteu tant com jo… i si alguna dia organitzeu alguna cosa semblant… no oblideu d’avisar-me!!