Joc, Educació i Ludoteques: reflexions des de Colòmbia

El passat mes de setembre vaig tenir la sort de poder viatjar a Bogotá per participar del IV Encuentro internacional de juego, educación y ludotecas, convidada per la, Corporación Día de la Niñez, organitzadora de la trobada. Des d’aquí el meu agraïment a Ruth Camelo e Irma Salazar.

En aquesta quarta edició el debat s’ha centrat en revisar l’evolució de les ludoteques partint del seu propi concepte, per reflexionar així sobre el seu paper i aportació al desenvolupament social i sostenible i generar propostes que siguin incorporades als diversos escenaris on els nens i nenes participen o dels quals es beneficien: escoles, hospitals i centres culturals, entre d’altres.

Van ser tres dies intesos, durant els quals un nutrit grup de ponents i més de 500 participants (educadodrs, ludotecaris, personal de la salut, mestres, etc.) provinents de tots els racons de Colòmbia hem compartit experiències, sumat energies i multiplicat il·lusions.

Abans de seguir, però, voldria presentar-vos vàries de les ponents, dones sabies i apassionades del joc, amb les quals vaig tenir l’oportunitat de debatre i aprendre: Tizuko Morchida, professora titular de la Facultat d’Educació de la Universidat de Sao Paulo, Chiqui González, ministra d’innovació i cultura de Santa Fé (Argentina) i Cinthia Morrison, vicepresidenta de la International Toy Library Association (ITLA).

Ara sí, comparteixo aquí la meva presentació al Encuentro, dedicada a l’Evolució i resignificació de les ludoteques i la seva adaptació als canvis socials emergents:

El concepte de ludotecaneix fa 50 anys, amb una clara voluntat d’afavorir el Dret dels infants al joc. És la il·lusió de “socialització de la joguina, entesa com a bé públic” un dels principals motors de la ludoteca des dels seus inicis. Durant aquests anys les ludoteques han fet un esforç d’adaptació, intentant aprofundir en la seva missió per donar resposta a les demandes emergents.

A l’inici del segle XXI ens trobem amb una societat que ha superat les necessitats materials més immediates. Una societat més rica, on molts infants i joves no han conegut l’escassetat i on, per primera vegada, molts nens i nenes tenen més joguines que no pas temps per jugar. En aquest context, encara té sentit crear o mantenir centres basats en proporcionar als infants joguines com a bens col·lectius?

Si la ludoteca neix com a mitjà per facilitar el dret de l’infant al joc… tenen a dia d’avui els nens i nenes garantitzat aquest dret? Són les joguines la principal garantia del joc? Està la nostra societat més compromesa amb el valor educatiu i de salut que suposa el joc?

Coneixem la resposta: el fet que els infants tinguin major accés a les joguines no ha suposat que juguin més o millor. Sabem que per jugar no solsament calen joguines, i que a jugar se n’aprèn. Cada vegada som més els qui definim la missió de la ludoteca com la d’aplicar tècniques i recursos que estimulen la capacitat de jugar de les persones, concebent així una educació per al joc, complementant i renovant el concepte d’educar a través del joc. No és cap bogeria afirmar que el nostre model social encara necessita més aportacions del joc com a via fonamental en la socialització de l’infant i de l’ésser humà, establint una clara connexió entre activitat lúdica i salut mental.

Si entenem doncs el concepte de ludoteca com un mitjà i no com una finalitat en si mateix, entendrem que la seva pervivència és, a dia d’avui, inqüestionable. Tot i així, els canvis socials ens obliguen a adequar la seva concreció, la prioritat de les seves funcions, els mitjans dels quals ens servim per a fer front als nous objectius, reptes, etc. La ludoteca té davant seu el repte de sortir fora de les seves quatre parets, de trencar les limitacions que l’espai físic l’imposa i d’imaginar-se novament a d’altres entorns, com a amplificador de les necessitats de joc i com a espai comuntari en el qual infants i adults es sentin més protagonistes que no pas usuaris. La ludoteca ha d’aprendre també a comunicar la seva missió, la seva filosofia, els seus serveis, informant i persuadint. La ludoteca té el poder d’influir, i ha d’aprendre a implicar a tota la societat: administracions, empreses, mestres, famílies, universitats, etc. Implicar a tota la societat en benefici d’un bé comú.

Aquesta adaptació als nous canvis socials no pot significar, de cap de les maneres, la banalització o traïció d’una de les característiques específiques de la ludoteca: el joc lliure; potser la ludoteca sigui un dels pocs espais col·lectius on aquest encara es pot recrear. Totes les possibles adaptacions i propostes han de basar-se en aquest principi, clarament diferenciador de qualsevol altre tipus de servei.

Tenim una preciosa tasca entre mans: fer prevaldre el tresor més valuós que ens ofereix la ludoteca; sense cap mena de dubte, el plaer de jugar. En paraules de Martine Mauriras Bousquet, pur desig de viure!

¡Endavant Colòmbia!

(Visited 45 times, 1 visits today)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada