Perquè el joc és imprescindible per l’ésser humà?

El passat 25 d’agost va tenir lloc a Buenos Aires la Jornada Acadèmica, Lúdica i Cultural 2012, organitzada per l’Associació IPA Argentina. La trobada, dedicada a Les indentitats lúdiques de tots els temps i cultures, va reunir a participants de múltiples àrees: docents, agents comunitaris, professors universitaris, periodistes, pares, empresaris, estudiants i voluntaris. Com a presidenta d’IPA Espanya, i gràcies a la invitació d’IPA Argentiina, vaig tenir la sort de formar part del debat de manera virtual. Vull des d’aquí agrair la invitació, fou tot un plaer participar d’un debat tan interessant.

Davant la meva impossibilitat de poder ser present a Buenos Aires, vam decidir conjuntament amb IPA Argentina gravar en vídeo la meva ponència, per tal de reproduir-la durant la jornada. Fou així com vaig poder exposar les meves reflexiones de forma clara, i partcipar, posteriorment, en el debat i l’intercanvi de punts de vista mitjançant internet i les xarxes socials. Ara vull aprofitar aquest bloc per compartir el vídeo amb totes aquelles persones interessades en la temàtica que no van poder participar en la jornada, per seguir així debatint i aprenent els uns dels altres. Considerant la durada del védeo, he decidit dividir-lo en 10 parts, una per cada pregunta que jo mateixa plantejo i responc. Començo doncs amb la primera pregunta: perquè el joc és imprescindible per l’ésser humà?

És impossible parlar de l’ésser humà sense parlar de joc. Així ho defineix ja Huizinga en el seu llibre Homo Ludens (L’Home que juga), definint així la humanitat com la persona que juga, la persona oberta al misteri i a la bellesa. Sense cap mena de dubte, es tracta de quelcom molt més suggerent que no pas l’homo faber, l’home que fa, o l’homo sapiens, l’home que pensa. O aquella altra definició tan impressionant de F.V. Schiller: l’Home només és veritablement humà quan juga. Molts animals juguen durant la seva formació, però l’ésser humà juga durant tota la vida.

Jugar consisteix en fer alguna cosa pel plaer de fer-la, fer-ho lliurament i sense esperar res a canvi, més enllà que el propi plaer de jugar; fer-ho solament pel repte que suposa, per l’alegria que procura. Ho vaig llegir de Raimundo Dinello i no ho he oblidat mai: El joc, per la seva pròpia definició, no té cap altra finalitat que no sigui l’alegria i el propi plaer de jugar.

Des que naixem, som una font inesgotable d’activitat: mirar, tocar, manipular, tafanejar, experimentar, inventar, expressar, descobrir, comunicar, somniar, etc. En definitiva, jugar. El joc és l’activitat infantil principal. Jugar és una necessitat, un impuls vital, primari i gratuït, que ens impulsa des de la infància a explorar el món, a conèixer-lo i dominar-lo. En paraules de Martine Mauriras-Bousquet, pures ganes de viure!

Si els éssers humans mantenim l’activitat lúdica al llarg de tota la nostra vida és perquè el joc és molt més que “els jocs“. Hem de distingir entre EL JOC (en singular i majúscules), allò que els anglòfons anomenen PLAY, dels jocs (en plural i minúscula), els games. El primer fa referència a una actitud davant la vida. Tornant a Mauriras-Bousquet: Una actitud existencial, una manera particular d’abordar la vida que es pot aplicar a tot, sense que correspongui a res en particular. Una actitud lliure davant la vida, capaç de disfrutar-la, independentment de la realitat que ens ha tocat viure; una actitud agraïda, positiva, amb sentit de l’humor…

Sabem que jugar és una font inesgotable de plaer, alegria i satisfacció, que permet el creixement harmònic del cos, la intel·ligència, l’afectivitat i la sociabilitat. Ara i sempre, el joc ha estat i és un element fonamental en el desenvolupament de les persones. Imprescindible per al seu creixement i la seva salut física i mental. Sense cap mena de dubte, el joc és símptoma de salut. El nen que juga és un nen sa, i l’adult que juga també. Per això el joc és reconegut com un dret dels nens i les nenes, i una necessitat per als adults.

(Visited 113 times, 1 visits today)

1 Comment

  1. El Bagul dels Jocs 24 Octubre, 2012 at 12:34

    Gràcies Imma per regalar-nos aquest article i la reflexió sobre el joc! Ens ha agradat molt i ja estem esperant les següents parts!

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada