Aquest post és la segona entrega d’una sèrie d’entrades dedicades a difondre la ponència que vaig oferir a la “Jornada Académica, Lúdica y Cultural “Identidades Lúdicas de todos los tiempos y culturas” 2012”, organitzada per l’Associació IPA Argentina el darrer mes d’agost. Tal i com vaig explicar àmpliament en el primer post de la sèrie, la meva intervenció va consistir en una conferència enregistrada a Barcelona, que va ser dividida en 10 preguntes. Tractant-se aquest del segon post de la sèrie, toca, així, donar resposa a la segona pregunta: és el joc o són els jocs el que traspassen fronteres cultural i temporals?
Pobles, societats i cultures es manifesten a través de la seva manera de jugar, és a dir, dels seus jocs. En aquest sentit, els jocs esdevenen institucions socials, productes culturals inherents a l’activitat humana, amb els que expressem i desenvolupem la nostra actitut lúdica.
Si el joc va néixer el dia anterior a la humanitat, els jocs i “joguines” vàren néixer el dia després. Jocs com el “tejo”, la pilota, les “tabas” o l’auelé deuen tenir un significat profund ja que han acompanyat la humanitat durant segles, travessant la història amb una permanència i immortalitat sorprenents. Pot un objecte, capaç de trascendir la civilització que l’ha creat, ser una cosa frívola, inútil o banal? Sens dubte que no.
Els jocs connecten amb la necessitat de creixement, expressió i salut de l’ésser humà i, en aquest sentit, ultrapassen espais i temps. El joc és màgic… a cada edat ens agraden aquells jocs que més necessita el nostre cos o la nostra ment per a créixer i desenvolupar-se. I juguem amb allò que ens envolta: la natura, els materials, el nostre cos, els altres, les paraules i fins i tot les idees…
Jack Botermans* ho expressa d’una manera molt bonica: “Cada dia, a cada moment, es juga en els quatre racons del món. Els jocs constitueixen una de les rares activitats humanes que consegueixen trancendir les monumentals barreres socials, culturals, lingüístiques, polítiques i geogràfiques que separen els diferents pobles de la terra”.
El joc no té edat, ni entén de jerarquies. Tots som iguals davant el joc.
[Jack Boterman és autor del clàssic “El libro de los juegos”.]