Parlant de Gamificació al TEDxReus

Continuem amb el TEDxReus, i tal com vaig prometre al meu anterior post, ara em centro en la que va ser la meva intervenció, que com no podia ser d’altre manera, es va centrar en la potencia del joc, aquest cop enfocada des de l’actual tendència a la “gamificació” de tota mena d’activitats i processos, és a dir, d’introduir dinàmiques i mecàniques lúdiques a espais fins ara sovint allunyats del joc i de l’oci en general.

Ningú dubte avui dels beneficis del joc. Sabem que és una font d’estímuls que, a més de procurar diversió, aconsegueix que mantinguem l’atenció de manera sostinguda, facilitant aprenentatges i descobertes. Quan juguem, ens mostrem tal com som, ens comuniquem i generem complicitats i vincles, entre moltes altres coses.

Avui, la força del joc està més present que mai. La tecnologia, cada cop més capaç, i una generació nascuda als voltants de 1970 que no ha deixat mai de jugar i que sembla que no té cap intenció de deixar de fer-ho, han estat el terreny perfecte per el naixement d’una nova forma de comunicar i educar que ha pres el nom de Gamification, que hem traduït al català com a gamificació.

Per primera vegada la separació arbitrària entre oci i treball, entre lleure i obligació, plaer i esforç, banal i útil, es veu trencada. El joc penetra en tots els àmbits: més enllà de l’oci i més enllà de la infància, envaint espais i activitats de no-joc, convertint-se així, en aliat de marques i empreses.

Tanmateix, si el joc està impactant en el mon de l’empresa, la salut o la política, què passa amb l’educació? La gamificació de l’educació és encara un gran repte pendent. Cal posar el joc en el cor del procés d’ensenyament i aprenentatge. No es tracta de “fer jocs” per entretenir o fer més agradables les obligacions; no es tracta “d’utilitzar el joc” com a recurs o eina educativa. Es tracta de concebre el joc com a metodologia i estratègia d’aprenentatge, activant la motivació intrínseca de l’alumnat, tal com ens indica avui la neurociència; convertint la formació en veritable transformació de les persones. Faig meva així la frase d’en Nietzsche en l’Ecce Homo “No conec cap altre manera de tractar les coses importants que el joc”.

A continuació i per finalitzar, comparteixo el vídeo de la intervenció:

JUGEM?

(Visited 57 times, 1 visits today)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada