Els jocs són el reflex dels models que oferim els adults?

Aquest post és la quarta entrega d’una sèrie de post dedicats a difondre la ponència que vaig oferir a la Jornada Académica, Lúdica y Cultural “Identidades Lúdicas de todos los tiempos y culturas” 2012, organitzada per la Asociación IPA Argentina l’agost de 2012. Tal i com vaig explicar de forma extensa en el primer post de la sèrie, la meva intervenció va consistir en una conferència enregistrada a Barcelona, la qual es dividí en 10 preguntes. Tractant-se doncs del quart post de la sèrie, toca donar resposta a la quarta pregunta: els jocs són el reflex dels models que oferim els adults?

Els infants van construint la seva identitat de gènere en funció de la cultura en la qual els ha tocat viure, i normalment per imitació dels models més propers. En famílies molt estereotipades, els nens i les nenes construeixen més rígidament els seus papers que no pas en d’altres més obertes.

Els jocs i les joguines són el reflex de la societat que els crea. Són metàfores del món real. Jugar i imitar són dues cares de la mateixa moneda. Per això són tan importants els models que oferim als nostres infants: nens i nenes aprenen a conèixer el món i la resta d’éssers humans imitant-lo i recreant-lo.

Els nens juguen a pares i mares imitant els seus pares, o juguen a escoles amb els seus mestres com a referents. Aquest és un fet molt important, sobre el qual hem de reflexionar. Per tant, juguen amb armes perquè imiten els adults, els quals organitzem guerres com a mètode per a resoldre els nostres conflictes. Hi ha imatges culpidores que ho demostren, com aquelles de la Guerra Civil espanyola en què es veuen infants jugant a afusellar. A dia d’avui no veiem infants jugant a afusellar, però sí que veiem nens i nenes jugant a llançar bombes, nens que simulen disparar armes com les que s’usen actualment.

Els jocs dels infants són el mirall del món real. Sovint els adults ens aventurem a canviar el seu món prohibint les joguines bèl·liques; però això és com intentar canviar el reflex, la fotocòpia, sense pretendre transformar de debò el món real, l’original. Ho explica molt bé Maria Aurèlia Capmany, escriptora catalana, en un article que porta per títol “Com desarmar un infant”. Segons Ma. Aurèlia, la millor manera d’aconseguir que els jocs dels infants representin un simbolisme positiu és que el món real que els oferim sigui un món ric en creativitat i cooperació. Un món en què les persones resolguem les nostres diferències i conflictes de manera humana i civilitzada.

(Visited 75 times, 1 visits today)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada