Les tauletes, el darrer gadget tecnològic, són aquí per quedar-se. L’impacte de la seva arribada al món de l’educació formal i no formal ha estat majúscul, obrint apassionants debats sobre les avantatges, perjudicis, oportunitats i riscos que poden suposar. Amb la voluntat de participar en aquests debats i enriquir així l’intercanvi d’idees i punts de vista, vull aprofitar el bloc per compartir un article (pàg. 74-75) sobre el tema que he publicat recentment a la revista especialitzada Baby China Industry. Com hauràs deduit pel títol de la revista, l’article original ha estat publicat únicament a la Xina… en anglès i xinès! És la primera vegada que publico un article en ambdues llengües, ha estat una experiència fantàstica! Vull agraïr de tot cor a Edicions Just, i en especial a Emili Alsina, l’oportunitat d’escriure una vegada més per una de les seves revistes. Edicions Just és un grup de comunicació professional amb més de 50 anys d’experiència especialitzat en el sector de la joguina i la puericultura. És responsable de revistes de prestigi com Juguetes B2B i Juguetes y Juegos de España, així com del portal web Key 4 Communications. Recentment han llançat la revista Baby China Industry, en la qual he tingut el privilegi de publicar l’article que reprodueixo a continuació. Gràcies una vegada més a Edicions Just per treballar amb tanta dedicació i qualitat en favor del joc, les joguines i l’educació dels infants.

Sabem que jugar és una font inesgotable de plaer, alegria i satisfacció, que permet un creixement armònic del cos, la intel·ligència, l’afectivitat i la sociabilitat, essent la font més important de progrés i aprenentatges. El joc és i ha estat, ara i sempre, un element fonamental en el desenvolupament de les persones. A mesura que un nadó creix jugant, posa en estat d’alerta els seus sentits, descobreix el seu propi cos, coordina millor els seus moviments i guanya en força muscular. Després serà capaç de desmontar, construir i inventar, permetent així que la seva creativitat entri en joc. Jugant amb el pare i la mare, aprendrà a disfrutar en companyia, a deixar-se guiar, a gaudir de la complicitat amb els éssers estimats. Perquè jugar és també una manera de conviure i de reforçar els vincles familiars. I jugant amb iguals comprendrà que existeixen unes regles determinades que cal seguir per a poder jugar, aprendrà a conèixer els altres, esperar el seu torn, a acceptar els resultats creant defenses contra la frustració. Aprendrà a expressar emocions, a resoldre problemes, a guanyar autoestima, a interioritzar normes i pautes de comportament social. En definitiva, un infant que juga és un infant sa.

El joc respon a la necessitat dels infants d’observar, explorar, experimentar, expressar, imaginar, somniar… Jugar és un impuls primari que ens empeny des de la infància a descobrir, conèixer, dominar i estimar el món i la vida. Pur desig de viure!

Les joguines ocupen un lloc important en l’univers infantil. Només cal entrar a l’habitació d’un nadó per comprovar-ho: sonalls, caixes de músicia, mòbils, osets de peluix, nines de drap… joguines per tot arreu! La seva funció principal és la d’estimular el joc, afavorint els moments de diversió i l’exercici de les diverses habilitats i capacitats de l’infant.

No és pas casualitat doncs que les primeres joguines que oferim als nostres infants estàn replets de colors vius, tactes diversos, olors agradables, música i sons… Tampoc ho és que, indepentdement del seu ús, els infants se’ls emportin a la boca per acabar d’obtenir la màxima informació possible. Pures ganes de saber!

En aquests moments, el repertori de joguines tradicionals no solsament s’ha enriquit amb tecnologia, sinó que també ha incorporat un nou objecte, que sense haver estat creat com a joguina, exerceix un gran atractiu, i cada vegada a edats més primerenques. Es tracta de les tauletes, una nova pantalla que permet que infants de només 2 anys puguin no únicament mirar o tocar, sinó jugar, essent ells mateixos els protagonistes de l’acció.

Mentre els infants es diverteixen manipulant les tauletes, però, els pares i els professionals de l’educació i la salut ens preocupem pels efectes que poden arribar a tenir les pantalles sobre els nens i nenes: desapareixerà el joc tradicional? Són les tauletes culpables dels problemes d’obesitat? Quin impacte tenen en la maduració del dervell dels infants? Com afecta a la seva salut visual?

Els nostres nadons són nadius digitals, rodejats de tecnologia per tot arreu; els gadgets són per a ells nous objectes “quotidians” a explorar. En el cas de les tauletes, la pantalla tàctil les converteix en una joguina, carregada de tot tipus de jocs i molt fàcil de fer funcionar. El seu ús és similar al d’un llibre de contes on els personatges són màgics: parlen, es mouen, s’amaguen… però no com en una pel·lícula, sinó a través de l’acció de l’infant! Dues vegades màgic! Les tauletes permeten pintar, veure pel·lícules, jugar a jocs d’associació, memòria, trencaclosques…

Les seves possibilitats són gairebé il·limitades; com cap joc ni joguina, però, no satisfà totes les necessitats lúdiques dels infants. Algunes d’aquestes necessitats estàn relacionades amb el tacte i la manipulació, i en conseqüència amb aspectes relacionats amb la psicomotricitat. No és el mateix fer un trencaclosques a la tauleta movent peces que tocar-les de debò, reseguint amb els dits la seva forma i encaixant-les. Més complexos encara resulten els jocs de construcció, on la percepció del volum i l’espai és un aspecte fonamental. Si parlem de nines, tampoc es reben els mateixos estímuls donant de menjar a una nina en una tauleta que abraçant-la de debò. No podem oblidar que els primers coneixements i aprenentatges ens arriben a través dels sentits, i que una de les funcions de les joguines és la de posar-nos “en joc” de la manera més estimuladora possible.

En definitiva, si els infants necessiten un repertori de joguines ampli, les tauletes són aquí per sumar i enrriquir-lo, però mai per substituir-lo. D’altra banda, les tauletes, malgrat resultin intuitives i fàcils d’utilitzar, tampoc han de significar “l’aparcament” dels infants davant el joc. Des del naixement fins als tres anys, el paper dels pares com a motivadors i estimuladors del joc és imprescindible, doncs els jocs compartits multipliquen les possibilitats d’aprenentatge i de desenvolupament dels infants. A més, no hi ha res com “disfrutar” junts per a la creació i consolidació de vincles familiars afectius. No ens ho perdem!

I vosaltres, què opineu sobre l’ús que infants fan de les tauletes?