Els múltiples debats entorn el present i el futur de l’educació han guanyat més i més protagonisme els darrers temps, i a dia d’avui es troben més en auge que mai. Els reptes són enormes, com també ho és la complexitat de la realitat i les dificultats que implica. La Fundació Jaume Bofill, un dels think thanks catalans de major prestigi, fa més de quaranta anys que treballa per contribuir a la millora de l’educació a Catalunya. Juntament amb la publicació de múltiples estudis científics i l’impuls de projectes d’intervenció, l’elaboració de l’anuari L’estat de l’educació a Catalunya és l’eina principal a través de la qual la FJB promou el debat i la reflexió al voltant de l’educació. Procuro participar a tots els actes i debats que organizen, doncs sempre són d’allò més interessants i pertinents. Fins i tot hem treballat plegats en més d’una ocasió, com per exemple en l’elaboració de l’estudi Els patis de les escoles. Si encara no ho feu, us convido a seguir de ben a prop la Fundació Jaume Bofill a través de Twitter, Facebook i Youtube.

El motiu d’aquest post és difondre i donar a conèixer la darrera campanya de la FJB, en la qual a més tinc la sort de participar. Es tracta de la campanya 3 prioritats educatives per a la Catalunya d’avui, a través de la qual diversos agents educatius, socials i polítics catalans expliquen quines són les seves prioritats educatives per a la Catalunya d’avui. Fent clic sobre aquest enllaç podreu escoltar les respostes de tots i cadascun d’aquests agents. Vull agrair des d’aquí a l’equip de la FJB l’opotunitat d’expressar la meva visió entorn els reptes educatius per a la Catalunya d’avui, la qual podeu escoltar íntegrament en aquest vídeo:

La primera prioritat és situar el joc en el cor del procés d’ensenyament i aprenentatge. No es tracta tant de fer jocs o d’utilitzar el joc com a recurs educatiu, sinó de concebre el joc com a metodologia i estratègia d’aprenentatge. Per tant, connectant amb la motivació intrínseca dels infants tal i com indica la neurociència en aquests moments. Això significa no tan sols divertir els infants, que també, sinó sobretot actuar sobre la seva motivació i la seva curiositat per tal de mantenir la concentració i l’esforç de forma sostinguda. En segon lloc, el pati com a lloc privilegiat de joc, de joc de grup i joc de colla; com a espai d’oportunitats educatives i de desenvolupament curricular, on els infants viuen els seus moments més intensos de convivència i de civisme. El pati doncs com a espai d’oci educatiu i de compromís de les famílies i de l’entorn. En tercer lloc, els espais concebuts com a elements condicionants del procés d’aprenentatge i de les relacions de les persones que l’habiten. Es tracta de repensar espais per tal de donar més cabuda al joc i a la creativitat, i per tant aconseguir espais inspiradors d’innovació, participació i cooperació. És a dir, el joc, en el cor i en el cap de l’escola.

Sens dubte, aquestes no són les úniques prioritats, però des de la meva experiència com a especialista en joc i educació i coneixent el poder transformador del joc, he volgut posar el meu granet de sorra a la reflexió. No hi ha dubte, hi ha moltíssima feina per fer! En la vostra opinió, quines són les 3 prioritats educatives per a la Catalunya d’avui?