Si el joc és una capacitat, com es desenvolupa?

Aquest post és la cinquèna entrega d’una sèrie de post dedicats a difondre la ponència que vaig oferir a la Jornada Académica, Lúdica y Cultural “Identidades Lúdicas de todos los tiempos y culturas” 2012, organitzada per IPA Argentina l’agost de 2012. Tal i com vaig explicar de forma extensa en el primer post de la sèrie, la meva intervenció va consistir en una conferència enregistrada a Barcelona, la qual es dividí en 10 preguntes. Tractant-se doncs del cinquè post de la sèrie, toca donar resposta a la cinquèna pregunta: si el joc és una capacitat, com es desenvolupa?

De la mateixa manera que és caminant com s’aprèn a caminar, la capacitat de jugar es desenvolupa jugant. Tornem a Johan Huizinga, l’autor sobre el qual ja vam parlar en aquest post. Ell ens diu el següent: “El Joc és una acció LLIURE, efectuada “com si” i viscuda fora de la vida corrent, però que tot i així, pel PLAER que provoca, pot apassionar completament al jugador, sense que això impliqui cap interès material ni benefici, essent així total GRATUÏTAT”. Analitzem tres de les paraules que apareixen en aquesta frase:

1) Activitat lliure i espontània: el joc és una conducta intrínsecament motivada, no es pot obligar ningú a jugar. Es pot obligar a manipular un objecte o participar en un joc, però l’actitud lúdica de la qual parlàvem al principi no pot ser mai forçada. Si és obligat ja no serà viscut com un joc pel jugador. Existeix una endevinalla que sempre em ve al cap quan penso en aquesta reflexió sobre el joc com a activitat lliure: quan el nombres, desapareix… què és? El silenci! Amb el joc passa el mateix: quan el jugador creu que hi ha cap objectiu darrere del joc, aquest desapareix.

2) Plaer: no es tracta del plaer de no fer res, sinó del plaer lligat a la satisfacció que sentim en superar un repte; és un plaer vinculat a l’esforç, pel qual hem d’estar actius.

3) Gratuïtat: el joc és una activitat gratuïta. Juguem pel simple plaer de jugar, sense esperar a canvi cap benefici extra. Cap infant juga amb peces d’arquitectura perquè esperar així millorar la seva capacitat d’orientació espacial i esdevenir un bon arquitecte de gran, sinó simplement perquè li agrada crear espais.

Per desenvolupar la capacitat de jugar, és doncs necessari respectar aquesta naturalesa del joc com a activitat lliure, plaent i gratuïta. Però també hem de garantir 4 aspectes fonamentals que el joc reclama: TEMPS per disfrutar del joc; ESPAIS on desenvolupar el joc, on es permeti cometre errors; COMPANYS de joc, altres infants amb els quals jugar; i ADULTS que valorin aquest joc i transmetin als nens i nenes que el seu joc és important, i així els estimulin a mantenir i desenvolupar la seva capacitat de joc.

(Visited 40 times, 1 visits today)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada