Després d’una pausa estival, reprenc el blog amb moltes ganes, compartint una de les experiències que he viscut durant les vacances: Aquest estiu he tingut la oportunitat de passejar per Edimburg i de submergir-me en les aventures de Harry Potter. He fet algunes descobertes interessants, com la del Museu de la Infància d’Edimburg, on es mostren jocs i joguines del segle XVIII fins l’ctualitat, algunes d’elles úniques i realment sorprenents. I parlant de museus… Tots els que vam visitar són gratuïts, i al final del recorregut t’animen a que donis voluntàriament la quantitat que consideris per fer front a les despeses del museu.  La major part t’informen amb un cartellet i t’ofereixen una guardiola més o menys gran perquè dipositis les teves monedes o bitllets.

La meva sorpresa va arribar quan vam anar al Museu Nacional d’Escòcia, on després de passejar-nos una llarga estona i gaudir amb les magnífiques exposicions on pots veure, tocar, llegir, descobrir i jugar, i un cop superada la botiga, ens vam trobar amb això:

El primer que vam fer va ser acostar-nos sorpresos i encuriosits…

I vet aquí l’esperit de la gamificació, que explicaré amb més detall més endavant. Els responsables del museu et proposen que facis una donació de manera que et resulti una acció simpàtica i divertida i aconsegueixen fer-te somriure i despertar-te la curiositat. La proposta és tant simple com que tiris una moneda i que vegis com rodola fins que cau per el forat central. Hi ha quatre forats, de manera que es poden llençar fins a 4 monedes a l’hora.  En aquest cas, això encara ho feia més divertit, perquè pots comprovar si xoquen les unes contra les altres, o si s’avancen entre elles. En general, els visitants no poden resistir-se a llençar una moneda: millor dit, en llençaven vàries i es quedaven mirant com rodolaven pel simple plaer de veure el moviment, de veure com volten, com xoquen o com s’avançcen… o sigui, pel propi i únic plaer de jugar!!

Així doncs, com veiem en aquest joc, la gamificació és l’esperit coneixedor dels elements que fan atractius els jocs, i que sap identificar dins d’una activitat o missatge determinat, aquells aspectes susceptibles de ser convertits en joc  o dinàmiques lúdiques, i els aplica per tal d’aconseguir un objectiu: una vinculació significativa amb els usuaris, incentivar un canvi de comportament o  transmetre un missatge o contingut.

En aquest cas, s’han sabut identificar quins són els aspectes de la donació “amb monedes” susceptibles de convertir-se en joc, i s’han aplicat de manera senzilla i efectiva per tal de motivar i incentivar un comportament i aconseguir així l’objectiu proposat: incrementar les donacions!

Si en voleu saber més, us recomano la lectura de l’article “El joc com a estratègia”, que va publicar la Carme Giró a La Vanguardia el passar 31 d’agost (a les pàgines 17-19 de la revista ES d’aquest diari). A més a més, aquest article anuncia en primícia una novetat: en breu, l’Esther Hierro i jo publicarem el llibre Gamificación: El poder del juego en la gestión empresarial y la conexión con los clientes: Us mantindré informats!