Estimats Reis Mags,
Com cada any em presento a la meva cita amb vosaltres. M’agrada escriure-us. Em penso que no us ho havia dit mai encara. Escriure-us m’obliga a reservar-me un temps, pensar quines vivències i reflexions, anècdotes i il·lusions vull compartir amb vosaltres. Em resulta una excel·lent excusa per connectar amb els meus desitjos i les meves mancances, per posar-me en la pell dels que estimo i imaginar els seus desitjos i il·lusions. I per suposat, per somiar i mantenir-me en el món del “com si”… fent-lo realitat.
Com més gran em faig, més desitjo que em continueu portant espurnes de curiositat, d’aquelles que fan entrar ganes de preguntar-ho tot sense cap vergonya; d’aquelles que ens impulsen a mirar darrera els decorats, a ficar-nos per boscos foscos vencent la mandra i la por. M’agradarà que em porteu també gotetes d’humor d’aquell que fa riure a riallades o per sota el nas. De vegades em penso que em prenc la vida massa seriosament i l’humor sempre m’ha semblat un antídot magnífic, sobretot per aprendre a riure de mi mateixa!
També us demano un potet d’empatia d’aquella tant especial que fa sentir-se vinculada als altres sense deixar de ser tu mateixa. No se d’on la traieu, però des que me la vau fer descobrir, ja sabeu que us la demano cada any.
I un xic de temps per perdre, i dies de sol i de pluja, dies llargs i dies curts, dies freds i dies de calor. M’agrada una miqueta de tot. Us demano també uns ulls ben oberts per continuar descobrint més llocs on jugar: a casa o al parc, a cobert o a l’aire lliure… Ciutats senceres obertes al joc, al misteri i a la bellesa. I un munt d’amics amb qui jugar les partides de cada dia.
Per suposat, quan vingueu el dia 6, si us voleu quedar una estona més… esteu convidats al meu aniversari: hi haurà tortell de Reis, cava i jocs!