Dono la benvinguda a aquest blog a Esther Hierro, directora de Projectes i Comunicació a Marinva, i companya de jocs i aventures des de fa deu anys: ella ens parlarà de la seva experiència al Gamification World Congress 2014.

Què va fer del GWC14 una experiència memorable?

Aquesta pregunta la vaig llançar a mode de tweet el segon dia de Congrés. I vaig a intentar respondre-la sabent que no hi ha una única visió possible, si no que per a cadascun dels que assistents, probablement, la resposta serà diferent en funció del que és important per a nosaltres, de les nostres expectatives i la adequació als nostres interessos i la flexibilitat de cadascú per a encaixar tot el que va succeint i relacionar-ho amb el nostre dia a dia, en el cas que no fos el que esperàvem.

El contingut

Que el contingut és rellevant a l’hora de convertir el GWC14 en una experiència memorable és indubtable. El nivell dels ponents va ser altíssim. Tot el que es va dir va ser, sens dubte, potent, interessant i inspirador. Trobareu posts fantàstics i reflexions sobre aquests continguts que altres participants han compartit aquests dies, por exemple de la mà de Gamificación, GamifiCAT, EpicWinBlog o Marta Marqués.

Però és només el contingut i el fet d’escoltar-lo el que fa que sigui experiència memorable?

Crec que variables como agrupar a persones amb diferents perspectives i mirades i la capacitat de comunicar, entusiasmar i connectar con un auditori, son claus.

Però vaig més allà… El que crec que és realment memorable és (re)moure alguna cosa en las persones, en aquest auditori. Aconseguir que es facin preguntes, que busquin les respostes. Aquesta capacitat movilitzadora del joc que se pot traslladar aquí també. Us imagineu llançar reptes a les neurones de 450 persones, concentrades, pensant, divergint, conversant sobre un tema? Podems inventar un format de conferència més enllà de la presentació on jo explico una pel·lícula i com a molt algú fa preguntes? Si en la gamificació, l’usuari/client/estudiant/jugador és el protagonista… ¿per què conformar-nos en ser només espectadors?

El format

I així, arribem al format. Perquè crec que una cosa que va fer del GWC14 una experiència memorable va ser la seva orientació al networking i la cocreació. Perquè va permetre uns espais privilegiats en què persones de diferents àmbits vam poder conèixer-nos, explorar experiències, compartir projectes i sabers en un entorn de treball col·laboratiu. Ens vam veure en acció. Aquest espai, com si fons un serious game, de socialització i també de pràctica  dóna molt sentit a aquest tipus d’actes i representa un valor afegit que no es pot compensar seguint-lo per les xarxes socials.

Les persones

Por últim, last but not least, les persones. L’organització, els assistents, els ponents. Sense emoció, amor i humor no hi ha joc. I només es transmet allò que es conté. Si l’equip encapçalat per Sergio Jiménez i Jose Carlos Cortizo no hagués estat  curull d’alegria, ganes i predisposició des del minuto zero -i molt abans- el record seria un altre. M’encanta parafrasejar  Michel Lacroix quan diu en el seu llibre El Culto a la emoción que “ya no nos basta vivir juntos. Necesitamos vibrar juntos“. Aquesta forma d’imprimir passió al que es fa és una clau que no hem d’oblidar. Darrere de la paraula “infància”, hi ha nens i nenes. Darrere de la paraula “educació” o “societat” o “gamificadors” o “professionals”, hi ha dones i homes. Darrere de les paraules hi ha persones. I això, si volem perdurar en la memòria, mai, mai, ho hem d’oblidar.

Esther Hierro
@esthima