Seguim amb els posts dedicats als docents que formen part del primer curs d’extensió universitària “Gamificació, eina transformadora en educació”. Per a això comptem amb la presència de dues de les ments pensants més lúcides, enèrgiques i treballadores que conec: Anna Forés i Esther Hierro.

Anna Forés no només és Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. A més és una veritable apassionada per 
l’educació, curiosa i entusiasta per saber com aprenem i com viure millor la vida. D’altra banda, Esther Hierro és una de les meves companyes vitals a Marinva, a més de ser educadora social i especialista en comunicació. Amb Esther portem 10 anys creant projectes que respiren actitud lúdica i més recentment hem publicat el nostre primer llibre escrit a quatre mans “Gamificación: el poder del juego en la gestión empresarial y la conexión con los clientes”.

Aprofito per aportar també la meva visió, juntament a les seves respostes, sobre quins reptes ha d’afrontar el docent si vol introduir metodologies lúdiques i sobre quins reptes, més concrets, els sorgeixen al voltant d’aquest curs.

Quins reptes ha d’afrontar el docent si es vol introduir metodologies lúdiques a l’aprenentatge?

Esther: Penso que el primer repte clau és explorar la pròpia capacitat lúdica. També treballar la capacitat de generar espais de transformació i experiències significatives on les persones puguin créixer de forma autònoma tot construint ells mateixos el seu aprenentatge. No és tant donar receptes o posar a disposició elements de forma unidireccional sinó crear les condicions adequades, guiar en una trobada personal i única.

Tenir viva la flama de la curiositat, motor de l’aprenentatge, i, alhora, la humilitat d’acceptar que no es pot saber tot i que aprendre de l’alumnat és un exercici de creació compartida que ens fa millors.

I, per últim, jugar. Jugar molt. A tot tipus de jocs, dinàmiques. I especialment portar el joc a les actituds quotidianes, donar-se permís per viure en clau actitud lúdica. I observar com ho fem, què passa quan ho fem i quines són les claus que envolta aquest estat.

Anna: Creure amb el que fas, i no patir per les veus que bufaran en contra de tot allò que tingui a veure de gaudir aprenent, i més a la universitat. Permetre contactar amb el nostre autèntic jo i senzillament apassionar-nos en l’educació.

Imma: Sovint el primer repte a superar és perdre la por al joc. Darrera opinions negatives sobre el joc, (cal que les persones s’esforcin…, no tot pot ser divertiment…, les coses series han de tractar-se seriosament, etc.) sovint s’amaguen les nostres pors i recels a sortir de la nostra zona de confort, a bellugar-nos per terreny incert, superar vergonyes, un mal entès sentit del ridícul. O dit d’una altre manera, guanyar seguretat, empoderament. Un cop superada la reticència inicial i fent una aposta real per el poder del joc en l’aprenentatge, cal aprendre a conèixer-se a un mateix, explorar la seva capacitat lúdica i comprometre’s de manera decidida a desenvolupar-la.

Per això rés millor que treballar-se interiorment, cercar espais on explorar i fer créixer la creativitat, bussejar en els propis hobbis i afeccions i jugar i jugar molt per conèixer molts jocs. Es tracta sobretot d’aplicar l’actitud lúdica a la quotidianitat, assajar la capacitat de convertit qualsevol activitat en un joc i disfrutar de l’assaig, reflexionar-lo i continuar assajant de manera creativa.

Quin és el teu repte d’aprenentatge com a formador respecte a aquest curs?

Esther: Despertar, entrenar, reforçar l’actitud lúdica de les persones. Ajudar-los a adonar-se del poder del joc en tota la seva dimensió, no només en l’aplicació d’uns elements concrets. Més enllà de la fórmula, hi ha un rerefons que té a veure amb connectar amb una forma d’encarar la vida.

I, a partir d’aquí, posar l’atenció en aquests comportaments que ens converteixen a nosaltres mateixos en “la millor joguina” per tal de fer-ne un model vàlid, únic i personal que ens permetrà gamificar allò que ens proposem.

Anna: Que fins i tot quan fem de profes siguem part activa del joc, no només qui reparteix les cartes o els daus.

Imma: El principal serà la de contribuir al desenvolupament de la capacitat lúdica dels assistents, construint el saber i l’experiència amb ells. M’agradaria que les metodologies de gamificació que estem preparant ens ajudin a treure de cada alumne el millor i que al compartir-lo multipliqui l’experiència de tots, inclosa la dels docents, que estic segura que també serà una gran oportunitat d’aprenentatge. Un learning by doing de docents i alumnes en els que, sense vergonya i molta humilitat i transparència, tots aportem el millor i tots sortim enriquits.

Doncs ja veieu, il·lusions, reptes i ganes per enfrontar aquesta formació no ens en falten!!

I per vosaltres, quins creieu que són els reptes del docent a l’hora d’introduir el joc per provocar aprenentatges?