It’s a kind of M.A.G.I.C – Part3 – Objetius i destinataris

Seguim descobrint i parlant de cadascuna de les caselles que conformen la versió beta del framework de gamificació i educació. Aquesta és la tercera entrada al bloc que dediquem a la nostra xarranca particular però no oblideu que ja hi ha dues entrades anteriors on hi parlem :  It’s a kind of M.A.G.I.C – Part 1 – Making of,  part 2 – La xarranca. Actitud lúdica.

La segona i tercera casella comparteixen horitzontalitat. OBJECTIUS i DESTINATARIS estan estretament relacionats i es doten de sentit mútuament.

pacman
D’una banda, els OBJECTIUS, guien i coordinen les decisions, proporcionen una base d’avaluació i control de resultats i motiven a l’acció. Per això, hem de preguntar si:

  • Són coherents, clars i específics
  • Són realistes
  • Són traduïbles en comportaments desitjats per part dels destinataris
  • Són mesurables
  • Estan fets des de l’honestedat i la transparència.

Estem parlant dels objectius de la proposta, els que regeixen el projecte, sigui aquest de les característiques que sigui -un serious game , un joc , la incorporació d’elements de joc , un gest de complicitat lúdic , o una campanya de relacions públiques … –
Que són diferents dels objectius del joc, aquells que rep el destinatari per dur a terme la proposta.
Què per què distingim entre una cosa tan òbvia? Doncs perquè a vegades , sense voler confonem els dos i els objectius del joc passen a ser objectius de proposta . I les conseqüències poden ser, com a mínim , desconcertants.
D’altra banda, els DESTINATARIS, el públic al qual dirigim la nostra proposta. Dels quals hem de conèixer interessos i motivacions , així com el seu moment evolutiu, el seu context i les seves necessitats específiques respecte al que pretenem oferir-los. Podríem escriure diversos posts només parlant de quins aspectes tenim en compte o creuem depenent del projecte. Autors com Richard Bartle, Amy Jo Kim, Andrej Marcewski, Roger Callois, Nicole Lazzaro, BJ Fogg, entre otros, nos inspiran, para provocar, al final:

  • Que la proposta connecti amb el desig de fer-la
  • Que l’espai -virtual o analògic- sigui un espai d‘emoció , gaudi i descobriment per als destinataris
  • Que , al seu torn , convidi a l’acció , prevista en diferents nivells de participació , de manera que pugui acollir la diversitat d’interessos i realitats . No oblidem que el joc està en la persona, no en l’activitat. Per això, com més possibilitats diferents de participar-hi , millor.

Ah ! I també acostumem a envoltar-nos de fotos de persones que responen al nostre públic per tenir-les ben a prop quan vam dissenyar . No fos cas que acabéssim dissenyant una proposta que ens encanta a nosaltres i els nostres amics que són com nosaltres .

monsters

 Aquests simpàtics monstres són justament els protagonistes d’una eina gamificada educativa de què tinc pendent parlar-vos : Classdojo.
(Visited 39 times, 1 visits today)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada