La primera vegada que vaig llegir la declaració dels Drets del nen, va ser el 1989, just quan es va declarar la Convenció, a la qual el nostre país es va comprometre. A l’arribar a l’article 31 en el qual es declarava el dret al nen al joc, em vaig sorprendre. I no perquè jugar em fora aliè. Tota la meva vida l’he dedicat a l’educació, i en aquell moment en concret, estava treballant en un centre de lleure, en el que ara en diríem “educació social”. Allà el nostre vehicle de vinculació era el joc: tallers lúdics, campaments, colònies d’estiu, i fins i tot una ludoteca. No obstant això, mai m’havia parat a pensar que el joc era una cosa tan vital per als nens com l’educació, la salut, l’alimentació o la família. Així va néixer el meu interès per aprofundir en l’essència del joc en desenvolupament dels infants. I això em va portar a comprendre que el joc no és una activitat infantil, com sovint la nostra societat ha volgut fer-nos creure, sinó una capacitat de l’ésser humà, una actitud vital que transcendeix els jocs, ens forma i ens conforma al llarg de tota la vida.

Què té el joc de tan profund? Les reflexions de Huizinga en el seu famós llibre “Homo Ludens”, ens donen llum. Avui, la neurociència ens aporta nova informació de com funciona el nostre cervell i que és tot allò que activem en jugar.

Però avui vull compartir una intervenció de Stuart Brown al TED, on comparteix els resultats de la seva investigació al voltant del joc. Part dels seus estudis s’han centrat en els devastadors efectes que produeix en les persones la privació severa de joc en la seva infància i els seus vitals efectes per a un sa desenvolupament. El vídeo dura 26 minuts. No us ho perdeu, val molt la pena escoltar-lo amb atenció.

Una de les seves conclusions se centra en la importància insubstituïble del joc en la creació dels vincles. Sí, el joc, entre moltes altres funcions, ens permet crear vincles sòlids que desenvolupen la nostra empatia i confiances. Quins són si no els efectes d’una mare jugant amb el seu nadó? Fixem-nos: mirada tendra, alegria en els seus ulls, seguretat afecte …, al que el nadó respon també amb somriure, excitació, alegria … Cercle virtuós que ens ajuda a créixer sentint-nos estimats i segurs.

Últimament quan proposo a les persones que m’escolten que recordin alguna escena de joc de la seva infància i els demano que comparteixin el sentiment que els ve al cos, la paraula NOSTÀLGIA no falla mai. Me la diuen i l’expressen amb el seu rostre i el seu cos. Què ens impedeix gaudir del plaer de jugar?

Sobre aquesta pregunta intentaré reflexionar en un altre post, de moment us proposo celebrar el 28 de maig, Dia del Joc, ¡jugant! ¿Recuperem algun joc del que guardem bon record? ¿Preferim una partida de cartes ?, Un karaoke al menjador? Ens regalem una tarda al parc amb els nostres fills, gronxador inclòs? (Em refereixo a pujar-nos nosaltres al gronxador ..) Una excursió en bici amb pícnic inclòs?

Aquest any 28 de maig és dissabte … la partida pot ser llarga!