El joc i les joguines segueixen marcats pels estereotips de gènere?

Encara que no és molt el meu estil, començo amb un frase lapidaria (que com a afirmació contundent té molts matisos…), buscant la polèmica i la reflexió. Aquí va: no existeix la joguina sexista, existeix el joc sexista. I ho serà en la mesura que nosaltres, els adults, l’hi proposem a uns i prohibim a uns altres. Una mostra actual és l’anunci de Barbie i Audi en el qual la nina va triar conduir. No us vaig a fer cap spoiler de l’anunci, encara que us animo a que ho vegeu i em digueu (en els comentaris d’aquest post) qui limita el joc segons el gènere. Comencem amb joc!

Tant els nens com les nenes poden gaudir jugant amb un ninot, de la mateixa manera tant uns com unes altres poden riure’s i cridar d’emoció amb una carrera de cotxes. És a partir del moment en què l’adult els permet, o no, jugar amb determinat joguina, que es converteix, a aquesta joguina, en un joc sexista. I aquesta actitud respon a un factor cultural, per tant educable.

En aquesta línia fa unes setmanes vaig parlar amb Mayte Rius de La Vanguardia (link a PDF) sobre la pregunta que em fan molts pares “Què passa si li comprem al nen un ninot o carret per passejar-ho?”. Curiosa pregunta, ja que mai m’han posat la qüestió contrària “Què passa si regalem a una nena una pilota, un cotxe teledirigit o un dron?”

Relaciono aquesta pregunta amb la por que encara suscita el fantasma de l’homosexualitat masculina (la femenina és tan tabú que ni suscita la pregunta?) i amb la creença, conscient i inconscient, d’atorgar més reputació als valors masculins que als femenins. Molts nens demanen jugar amb ninots quan arriba un nou bebè a la família i veuen als seus pares cuidant-ho. El paper de l’home com a cuidador està molt més present que en generacions anteriors. Els papas homes donen el biberó als seus bebès, li canvien els bolquers, li canten cançons i li treuen a passejar. No obstant això, continua suscitant inquietud sortir a passejar amb el nostre fill home de 5 anys i el seu cotxet de passejar al seu ninot. Possiblement un repertori més ampli de ninots així com d’accessoris amb els quals ells i elles es puguin identificar i projectar, facilitaria rebaixar aquestes inquietuds.

Així que ens podríem fer la pregunta… Jugar té sexe? Sobre aquest tema vaig parlar fa uns dies en Catalunya Ràdio al programa “L’ofici d’educar”. Crec que és important no convertir la joguina en una lluita ideològica i deixar que els nens i nenes els utilitzin lliurement. És a dir, ni obligar als nens a jugar amb ninots i a les nenes amb pilotes, ni prohibir-li-ho. L’ús que fan sobre les joguines està relacionat i vinculat amb els models que projectem als nens, molts models són estereotips que la societat ens ha anat imposant al llarg d’aquest temps. Ser més conscients i més crítics amb els nostres propis estereotips, facilitarà un joc més obert i ric en els nostres fills i filles.

Estem d’acord en perpetuar estereotips sexistes o volem ampliar i deixar que els més petits tinguin llibertat per escollir el seu propi joc i futur?

 

(Visited 75 times, 1 visits today)

Leave A Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *