Estic convençuda que sense la màgia del joc, Spark no hauria estat Spark.

No hi ha dubte que per concentrar 45 persones amb l’expectativa de mostrar-se i deixar-se avaluar per 4 consultores cal que aquestes persones tinguin coratge, però també és necessari saber crear el clima de comunicació i de confiança suficient perquè es puguin mostrar espontàniament i relaxadament i deixin aflorar les seves qualitats sense forçar-les, sense sobreactuar ni bloquejar-se.

Per ser sincera, un dels meus “terrors” era que algú pogués sentir-se com a El mètode Grönholm, l’antítesi del que volíem construir.

Així, doncs, un cop més, el joc proposat des de la llibertat, l’emoció i l’honestedat va demostrar ser l’eina més eficaç.

La narrativa va proporcionar humor i fantasia i ens va ajudar a tots a entrar-hi “com si…”, de manera que va provocar curiositat, expectativa i de seguida va crear complicitat.

En aquest cas, la narrativa, a més de funcionar com a fil conductor, ens va permetre entrar en joc; i això vol dir, conscientment o inconscientment, posar-nos en el present i permetre’ns el marge d’error necessari per sentir-nos més segurs i poder crear, proposar, arriscar-nos, en definitiva, mostrar-nos.

El factor temps, com en molts jocs, també va tenir un paper rellevant i no tan sols perquè volíem ajustar-nos a l’horari proposat, sinó perquè forma part dels reptes, sobretot si ens trobem en la simulació d’un viatge espacial.

La col·laboració, l’empatia i la socialització, base de les activitats relacionades amb el networking, van afavorir la conversa informal i, pel que vam saber, també la conversa formal perquè, en acabar la jornada, un nombrós grup de tripulants se’n va anar al bar de la cantonada per continuar-se coneixent i per trobar sinergies entre ells.

Però l’apoteosi va ser per als jocs. Sí, sí, els jocs.

Els riures, la desinhibició i la despreocupació propis d’un clima de distensió i de confiança van fer un salt qualitatiu en el moment de posar-se a jugar literalment. El grup va acceptar sortir de la seva zona de confort i va decidir jugar. Alguns ho van fer des del minut u. Altres “van patir” el contagi i, en un moment, el clima va fer un tomb, i al final del dia els assistents ho van reconèixer i agrair.

Unes quantes pistes sobre els jocs escollits: hi havia repte, sorpresa, una certa dosi de transgressió, col·laboració, competició, imaginació, creativitat i molt humor, sense que hi faltés el factor temps.

I és que jugar és la millor manera d’aprendre i també de trencar el gel i relacionar-se amb persones amb interessos professionals similars, crear confiança en un temps rècord i sobretot una bona manera perquè aflori el talent.

Esperem, doncs, que aquesta sigui la primera de moltes activitats sota una nova marca amb entitat pròpia.

Llarga vida a SPARK!