L’actitud lúdica transcendeix els jocs

Com ja us vaig comentar fa unes quantes setmanes, el 5 d’abril vaig presentar el meu últim llibre, ¿Jugamos? Cómo el aprendizaje lúdico puede transformar la educación, un llibre que he escrit pensant en els mestres i en els equips directius que senten inquietud per transformar l’educació i curiositat per saber de quina manera l’aprenentatge lúdic pot contribuir a aquesta transformació.

El llibre es presenta per mitjà de 10 portes que el lector ha d’anar passant. Però no ho fa sol… Durant tot aquest viatge el guien els personatges que acompanyen l’Alícia… sí, sí, recorda… Alícia, la del País de les Meravelles. Vaja, que convido el lector a convertir-se en la mateixa Alícia. Perquè convertint-s’hi serà més fàcil deixar sortir el nen interior i des de fora, l’aprenentatge lúdic no tan sols es fa comprensible, sinó que apareix com l’única manera d’aprendre.

Com et deia, a cada porta t’acompanya un personatge, de manera que viatges per la història del joc i dels jocs, vas coneixent-ne les lògiques, i també les lògiques de la motivació, i t’adones de la importància de marcar uns objectius clars i indicadors per avaluar-los. T’endinses en el món dels «jugadors» i distingeixes entre estratègia, metodologia i tàctica. Però el començament i el punt de partida del llibre, així com del meu enfocament en general, com segur que ja t’imagines, rau en l’actitud lúdica.

Però… ¿què és l’actitud lúdica?

Des del meu punt de vista, l’actitud lúdica és aquella disposició́ de l’ànim pròpia de la persona que juga. I en aquest estat d’ànim expressat hi ha l’ànima del joc, la seva essència. L’actitud lúdica, tal com la concebo, té a veure amb la capacitat de meravellar-nos, amb la curiositat, amb les «ganes de…», amb la creativitat i el tractament no convencional d’idees i d’objectes, viure el present i saber gaudir de la bellesa. És més que jugar, és una actitud davant la vida. Pures ganes de viure!*

Per això, els mateixos jocs i joguets no són res més que eines al servei d’allò lúdic, de la diversió, del pur gaudi de jugar. ¿O és que potser no ens hem avorrit mai jugant una partida de cartes o al trivial i en canvi recordem amb una alegria intensa aquella anècdota d’un dels nostres viatges o aquells primera excursió amb botes de muntanya? ¿Què és el que converteix els jocs en joc i ens fa viure una activitat com un joc? Mary Poppins n’era la reina, i deixava clar que el joc es troba en la persona i que cap joc instituït garanteix per ell mateix el joc. Només amb la nostra capacitat d’actitud lúdica ens podem convertir en veritables facilitadors del joc. ¿Juguem?

* Així ho defineix Martine Mauriras Bousquet, i m’encanta!

(Visited 60 times, 1 visits today)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada