El mes de desembre passat, arran de la celebració del Kid’s Innovation Day, l’Ara Criatures es feia ressò de l’estudi desenvolupat per Kid’s Cluster sobre les pautes de vida de les famílies amb infants de fins a 12 anys per al període 2016-2025 a Catalunya. Els principals objectius que ens hem plantejat amb aquest estudi han estat conèixer les expectatives actuals dels pares i mares pel que fa a la família, els productes i serveis que tenen a l’abast i comprendre com seran les famílies amb infants per entendre’n els processos de compra, els comportaments i les motivacions i necessitats no cobertes, amb un èmfasi especial en els que són els principals prescriptors, influenciadors i decisors per preveure les motivacions i necessitats a 5-10 anys vista segons aquestes tendències.

És indubtable que les pautes de vida d’aquestes famílies han canviat. Això no és nou: cada generació aporta i desenvolupa la seva visió particular, però sí què és nou la rapidesa dels canvis.

Factors que hi influeixen tenen a veure amb la maternitat i la paternitat tardanes (actualment situades a Espanya en els 32 anys) i també amb el nombre de fills per família, amb una gran abundància de fills únics; la baixa natalitat (aquest any el nombre de decessos ha superat al de naixements amb més de 45.000). La diversitat de famílies és un altre factor diferenciador, així com el nivell d’estudis, cada cop superior.

De l’estudi se’n desprenen conclusions rellevants, com ara que l’educació serà més vivencial (74%), l’alimentació més saludable (80%) i el consum en general més personalitzat i altament influenciat pels petits de la casa, que prenen decisions en nom de tota la família.

De l’educació, ja us n’he parlat moltes vegades. Deixar que les criatures aprenguin a través de l’experiència els ajuda a desenvolupar unes competències que, en els mètodes més tradicionals basats en la instrucció directa, no hi són presents de la mateixa manera. En aquest nou aprenentatge, per descomptat el joc hi té un dels seus papers més actius i importants. L’estudi confirma també l’excés d’activitats extraescolars que tenen els infants, en la majoria de casos per la necessitat de la conciliació laboral i en un nombre força elevat centrades en la pràctica esportiva. No cal que us digui que algunes d’aquestes jornades són maratonianes per a la canalla, que, amb prou feina, pot tenir una estona de joc al final del dia si els seus progenitors no estan massa cansats.

En aquesta tendència, és inquietant que el 61 % dels menors de 5 anys consumeix contingut al mòbil o la tauleta assíduament. De fet, a partir dels 2 anys de manera continuada, malgrat que tots els estudis alerten de las contraindicacions en aquestes edats primerenques.

En general, la família que ve serà com la societat en què viu, inquieta, canviant, impacient, immediata. La rapidesa amb què es desenvolupen els fets sovint ens aclapara; els infants creixen molt de pressa i els adults no tenen temps d’assimilar els canvis que se’ls presenten ni de gestionar la gran quantitat d’estímuls als quals s’enfronten cada dia. Podem dir que el temps, més ben dit, la falta de temps és un factor molt rellevant. Les famílies cerquen serveis que els estalviïn temps. Temps per pensar i temps per fer. Per exemple, busquen serveis que els ajudin a decidir què poden fer el cap de setmana i que els ho organitzin.

És per això que es fa tant necessari el retrobament amb un mateix. El temps de desconnexió de la pressa i de les obligacions diàries per donar pas a estones de calma, imprescindibles per tenir un bon equilibri. I aquestes estones també es poden viure en família; diria que fins i tot són imprescindibles per reforçar les relacions, desenvolupant activitats conjuntes, com ara passejades, converses, preparació del sopar i, no cal dir-ho… Jugar! Fer coses junts i passar-s’ho bé teixeix uns vincles que afavoreixen unes relacions sanes, unes relacions que ens permetran conèixer-nos millor i proporcionar als nostres fills records positius i potents. Sense expectatives ni perfeccionismes. Simplement gaudint del moment.

I en tot aquest batibull, la tecnologia i les xarxes socials hi han entrat trepitjant molt fort. S’han fet un lloc en el nostre entorn quotidià i formen part de la nostra vida com un membre més de la família. L’aprenentatge en la seva gestió també fa que, en aquest cas, mares i pares hagin de prendre decisions sobre el seu ús, de vegades no gaire populars entre els seus fills, però necessàries precisament per mantenir aquest equilibri que us comentava. Començant per nosaltres mateixos. Vet aquí un gran repte: que els adults aprenguem a gestionar-nos per poder ser referents davant dels nostres fills.

D’entrada, sembla que totes aquestes tendències ens portaran a models de famílies dispars i, sobretot, molt actives i poc fidels a les marques, preocupades pel medi ambient i la sostenibilitat i hiperexigents i molt ocupades.

Saber innovar per poder oferir productes i serveis que els siguin útils per atendre les necessitats dels infants, és un dels reptes que no podem defugir i en què estem compromesos les empreses del Kid’s Cluster.