Arribem al 8 de març i celebrem el Dia Internacional de la Dona i el reivindiquem.

Seguim encara immerses en la lluita contra les diferències de gènere en molts àmbits de la nostra societat, tot i que hem avançat respecte a les nostres mares i àvies i esperem que les nostres nétes encara vagin molt més enllà.

Recordo la pel·lícula Vull ser com en Beckham, en què una noia volia ser jugadora de futbol i la seva família no ho aprovava perquè el seu bagatge cultural no l’hi permetia, no ho tenia previst i no era acceptat. També en recordo una altra,, Billy Elliot,  que  tracta de la història d’un nen que volia ser ballarí, mentre el seu entorn familiar l’empenyia a aprendre a boxejar. Sembla que no respondre als estereotips de gènere, els complica les coses als infants.

¿Quantes vegades algunes persones brillants, que han aportat millores a la societat, han hagut de superar els estereotips? Moltíssimes, segur. I és que per avançar, sovint s’ha de ser fidel a un mateix, tenir empenta i ser força rebel.

Totes les dones destacades de la història han hagut de lluitar per poder tirar endavant els seus somnis, la seva vocació, la seva passió… en societats que no les valoraven o en les quals no els estava permès de brillar, sovint a l’ombra d’un home i sense gaire reconeixement. Situades al segle xxi volem que les nostres nenes, les nostres noies, les nostres dones no hagin de passar per això.

Volem que qualsevol decisió sigui lliure i que només depengui d’elles i no dels estereotips establerts per societats patriarcals.

I, novament, l’educació és un dels pilars de la societat que pot canviar la mirada i apoderar les nenes perquè arribin on elles vulguin arribar. Enginyeres, informàtiques, metgesses, investigadores, escriptores, actrius, pintores, fusteres, electricistes, models, modistes, esportistes, astronautes, polítiques, empresàries … el que sigui, sense límits, sense condicions i en igualtat.

A les escoles cada cop més es treballa en la igualtat d’oportunitats i en una educació sensible en qualsevol aspecte en què intervingui alguna possible diferència.. Tanmateix , sovint ens traïm nosaltres mateixes amb un currículum ocult farcit d’estereotips dels quals no som conscients: cançons, contes, i el pati de l’escola com a font de desigualtats. El mateix disseny del pati, pensat especialment per als nois i el joc del futbol, deixa les nenes i els nens a qui no agrada el futbol en espais marginals. Sense adonar-nos-en i sense dir res, consolidem la creença que l’espai públic més important està reservat per als nois. I no oblidem que els nens i les nenes aprenen no del que els diem, sinó del que veuen i viuen.

Cal continuar avançant en el camí de la igualtat sabent que l’espai de lleure, i especialment el joc lliure, amb totes les oportunitats que proporciona per a la llibertat d’actuació que ens regala, és un escenari meravellós. A l’escola i també a casa, amb la família, jugar permet crear un espai protegit on tot és possible. Evitem la discriminació i afavorim els espais on nens i nenes creixin lliures d’estereotips antics i limitadors.

Vull celebrar un món i una vida justa i igualitària. Tinc fill i filles, i ara nétes, i seré feliç si poden ser com Beckham o com Elliot,  i també si es converteixen en Madame Curie o en una nova Montessori, escollit de manera lliure i en igualtat d’oportunitats.

Feliç Dia de la Dona!