Em sembla que ja us ho he dit, però a mi m’encanta la festa dels Mags d’Orient! I m’agrada des que començo a pensar què els demanaré aquest any. Escriure la carta (cosa que continuo fent) sempre m’ha semblat una activitat molt gratificant i no és que mai m’hagi costat gaire esforç. De nena, em costava decidir. A casa m’explicaven que als Mags d’Orient  els podia demanar el que volgués, encara que havia d’acceptar que ells em portarien el que els semblés. Una bona manera de començar a gestionar la frustració a l’avançada! També em deien que, com que ja tenien una edat, valia més que no els atabalés amb gaires coses, no fos cas que es cansessin de llegir o es fessin un embolic. I, per descomptat, que fes bona lletra, que procurés no fer faltes (si més no, de les grosses, i que els expliqués coses, que als Mags els encantava conèixer els gustos, les il·lusions i les preocupacions dels infants que anaven a visitar.

Per tant, escriure la carta era tot un repte. El primer i més important era aprendre a decidir. Tot no podia demanar-ho, havia de decidir. De manera que, més que pensar a què renunciava, havia de pensar molt bé què era allò que em feia més i més il·lusió i començar a prioritzar i explicar molt bé per què aquella nina o aquell joc eren importants per a mi i com hi jugaria, quan i amb qui. Pensar en tot això m’ajudava, no només a donar les explicacions necessàries als Mags d’Orient per convèncer-los què era el que m’havien de portar, sinó també a escollir, a prioritzar i finalment a decidir amb convenciment.

Us haig de confessar que, així i tot, mai em van portar tot el que demanava. De vegades, no ho trobava a faltar, potser perquè molta, molta il·lusió tampoc no em feia. Alguna altra vegada sí que ho notava, però era tanta la màgia amb què tots els regals estaven presentats i la sorpresa per alguna cosa que m’havien portat sense demanar-la ( i que sempre encertaven!) que deixava ràpidament de passar llista per gaudir del moment.

Els Mags d’Orient de casa meva sempre van ser molt llestos. Sabien que a mi m’encantava obrir paquets, o sigui que se les empescaven per deixar-ne molts. Fins i tot un any vaig obrir quatre paquets per aconseguir la roba d’abric que havia demanat per la meva nina preferida: un amb els mitjons, un amb les sabates, un amb l’abric i un altre amb el barret!

Totes aquests vivències s’han mantingut vives a casa meva per mitjà dels Mags, que els han portat els regals als meus fills i que ara els  porten a les meves nétes. Crec que ells saben molt bé què regalar als infants del segle xxi i, posats a regalar jocs i joguines, també saben com han de ser aquests jocs i joguines perquè els donin molt de joc.

Parlant de jocs i joguines us deixo dos recursos més. El primer es «La vida dels jocs i de les joguines», una campanya de sensibilització de la cooperativa Espai Ambiental que té com a objectiu educar la població en un consum sostenible i responsable. Es desplega mitjançant un manifest, una guia de consum responsable de jocs i joguines, un blog amb suggeriments, consells, i tallers i punts informatius de sensibilització O la iniciativa de Tauler d’anuncis, on podeu donar als mateixos Mags d’Orient aquells jocs i joguines amb els quals ja no jugueu, sempre que estiguin en bon estat, és clar. Rebreu una carta d’agraïment dels mateixos Mags i les instruccions per fer la donació.

Ja ho veieu, els Mags d’Orient cada cop, a més de Mags, són més Savis.

Tan de bo, els vostres Mags continuïn escoltant l’infant que porten a dins i gaudeixin de la festa amb tota la família. Això és el que els demano jo aquest any per a tots vosaltres, temps per gaudir junts.