Després d’haver deixat enrere el primer mes de l’any, el febrer ens saluda amb una de les festes amb més potencial creatiu i transgressor tant per a nens, com per a joves i adults. Personalment, és una festa que em desperta molts records tendres i divertits i també de nervis en tornar a recordar els dies anteriors a la rua, imaginant, retallant, enganxant, cosint i preparant artefactes per a les disfresses tant de les meves filles com del meu fill, i també per a mi. I un altre dels motius pels quals m’agrada és la connexió que té amb el joc: perquè tant en l’acció de jugar com en la de disfressar-se ens donem l’oportunitat de somiar i convertir-nos en qui volíem ser. Aquest any vull ser Mary Poppins o Pippi Cacesllargues? O encara més… seré una síndria o la reina de cors d’Alícia per poder ser molt dolenta durant una estoneta?

Com us deia, disfressar-se té molts beneficis lligats al jocs i a l’actitud lúdica i, en la infància, les escoles, com a espais acollidors d’aquesta festivitat, hi fan un paper clau. En aquest post publicat a La Vanguardia, Aitana Palomar m’entrevista, juntament a d’altres professionals del món de la psicologia i la pedagogia, i escriu sobre els beneficis —o no— de disfressar-se per carnestoltes. Preguntes sobre què cal fer quan un nen no es vol disfressar o què aporta el carnestoltes al desenvolupament dels nens, o per què és important la transgressió, ajuden a reflexionar sobre aquesta festa tan particular. Vols saber-ne les respostes? Endavant!