Així ho reconeix la Convenció de Drets de la Infància. És més, no tan sols ho reconeix sinó que defineix què vol dir quan parla de joc. I el defineix així: Per joc infantil s’entén tot comportament,  activitat o procés iniciat, controlat i estructurat pels mateixos nens. Té lloc on sigui i quan sigui que es doni l’oportunitat. Les persones que cuiden els nens poden contribuir a crear entorns propicis al joc, però el joc mateix és voluntari, obeeix a una motivació intrínseca i és un fi en ell mateix, no un mitjà per aconseguir un fi. (…) Encara que, sovint, el joc es considera un element no essencial, el Comitè reafirma que és una dimensió fonamental i vital del plaer de la infància, així com un component indispensable del desenvolupament físic, social, cognitiu, emocional i espiritual. Observació 17 (2013) sobre el dret al joc elaborada per la Comissió de Drets del Nen de NU. 

No em canso de llegir-ho. De manera que, cada vegada que ho rellegeixo, em ve al cap i al cor un nou matís, una nova reflexió. I em convenço més que el joc ens forma, ens conforma i ens transforma com a persones al llarg de tota la vida.

De tota la vida! Des del naixement i durant tota la infància i l’adolescència, el joc, i específicament el joc lliure, és fonamental per a un desenvolupament sa com a persones. Perquè els nens sans juguen. Però no tan sols ells, també els nens hospitalitzats, els nens dels camps de refugiats, els nens de les faveles… Jugar no és optatiu.

Jugar és un impuls primari i gratuït que ens empeny a explorar, investigar, descobrir, manipular, observar, imaginar, crear, discórrer, pensar (completeu vosaltres mateixos la llista de verbs…) el món que ens envolta per arribar-lo a conèixer, a dominar-lo i a estimar-lo. Ningú estima allò que no coneix i els nens coneixen el seu entorn jugant-hi. Amb les mans, amb els ulls, amb la boca, amb tot el cos i amb tot el seu ésser!

El conjunt de reflexions les comparteixo al recent 3r Congrés Internacional d’Educació Inicial organitzat per la Secretaria d’Educació Pública del Govern de Mèxic, l’Organització d’Estats Iberoamericans i Unicef, on, en un flaix de 9 minuts, aprofundeixo la importància del joc lliure, concretament en l’etapa de 0-3 anys. Aquí el teniu.

Vull acabar aquest post de la mateixa manera en què acabo la meva intervenció al congrés: parlant de la importància del nostre rol com a facilitadors de joc. Perquè si oferir espais estimuladors, disposar de temps de qualitat i proporcionar materials lúdics adequats és fonamental, encara ho és més la nostra predisposició al joc. Em refereixo a la necessitat de:

• Facilitar aquests espais, temps i materials perquè es doni el joc.
• Canviar i enriquir sovint els espais i materials de joc per mantenir vius la curiositat i l’estímul.
• Reconèixer i acollir els sentiments i emocions que apareixen al joc i donar-los un espai. I, per descomptat, emocionar-nos amb ell!
• Oferir eines per gestionar els conflictes que apareguin. Perquè no es tracta d’evitar els conflictes, sinó d’aprofitar-los com a oportunitats educatives significatives. 
• Respectar els ritmes i necessitats de cada criatura i acceptar els seus diferents temps i maneres de jugar. Sense oblidar que els seus ritmes i els seus temps solen ser molt més lents que no pas els nostres.

En definitiva, confiar en la seva capacitat d’autorregulació, “deixar-los jugar”, com diu sovint el mestre Tonucci i disfrutar del seu joc. Sí, sí… gaudir de les criatures i amb elles!

Només ens falta l’ingredient que ho cobreix tot, és a dir, la nostra actitud lúdica: aquest estat d’ànim propi de la persona que juga, que transcendeix l’activitat de joc per convertir-se en una actitud vital. (Però d’això en parlaré en un altre post).

El repte és gran. Ens el proposa Jerome Bruner quan afirma: Estic fermament convençut que un joc més elaborat, més ric i més prolongat en el temps, fa possible que creixin éssers humans més complets*.

Jo m’hi apunto!

Aquí us deixo un document elaborat per la SEP (Secretaria Pública d’Educació de Govern de Mèxic), titulat Educación inicial. Jugando se aprende, se aprende jugando (Manual para agentes educativos que atienden niños menores de 0 a 18 meses), que segur que us inspirarà.

*Bruner, Jerome, “Juego, pensamiento y lenguaje”, a J. L. Linaza (comp.), Acción, Pensamiento y Lenguaje, Alianza Psicología, Mèxic, 1986, p.211-219.