¿Què seria de la humanitat si deixés de somiar? No em refereixo als somnis que tenim quan dormim, sinó a aquelles il·lusions i anhels que són el motor de la nostra vida personal i col·lectiva i que la il·luminen.

Somiar és una capacitat de l’ésser humà que ens permet imaginar futurs, desitjar-los, perseguir-los. Carl Sandburg, escriptor i poeta nord-americà deia: “Res no passa si primer no hi ha un somni”. Certament somiar i desitjar alguna cosa no significa que tot seguit es pugui materialitzar o que sapiguem fer-ho. Però és un primer pas, indispensable, si volem ser persones protagonistes de les nostres vides, si volem guiar i conduir la nostra existència connectades al nostres projecte vital (una altra manera d’anomenar els somnis). Jo diria que els somnis estan fets de llum, tot i que de vegades produeixin moltes ombres. De llum que ens orienta, ens guia i ens connecta amb la nostra essència, amb la nostra missió a la vida.

Escric a google: ¿De què estan fets els somnis? I m’apareix aquesta resposta de Pamela Williamson, de 16 anys: “Els somnis són la nostra idealització de la regió que encara no hem habitat”.

Nens i nenes tenen, doncs, una llarga “regió del temps per habitar”. Per això, somien tant, “s’encanten” en els seus somnis, viuen en els seus somnis. En la infància els somnis estan fets d’innocència i de llibertat, a més d’il·lusions. La seva ment i el seu cor lliures els permeten imaginar ser el que vulguin ser. Sobrepassen la realitat tangible i realment somien en gran: somien a ser sirenes, dragons, esportistes de fama, superherois i superheroïnes, i fins i tot, a ser Novita o a formar part de la patrulla canina. Però també somien amb aquelles professions o oficis que tenen més a prop, amb els del pare o la mare, els dels familiars o persones famoses youtubers! …

En la infància representem els nostres somnis jugant, sobretot en el joc d’imitació, o joc simbòlic, el que anomenem “fer com si…”. Representem, jugant, aquests somnis: volem a la Lluna, ens convertim en cirurgianes, veterinàries, caixeres de supermercat, conduïm camions i ambulàncies, bressolem un bebè… Podem dir que els nens i les nenes estan fets de somnis i sabem que els somnis són fràgils, per això se’ls ha de tractar amb cura, molt respecte i delicadesa.

Els somnis es trenquen amb sentències com ara “tu no ho saps”, “tu no pots” o quan omplim la canalla d’obligacions i de deures, o ens centrem “pel seu bé” a entrenar les seves capacitats i competències, com si això fos la clau de la seva felicitat futura. Es trenquen quan l’imaginari que els oferim és ple de color rosa, purpurines, bebès als quals cuidar i nines adultes disposades a agradar per a les nenes, i monstres, cotxes, pilotes i vermells i blaus per als nens. Només amb la música (sense veure’l) podríem reconèixer si un anunci està pensat per sorprendre i atreure les nenes o els nens. Perquè sí, encara hi ha anuncis diferenciats per als nens i per a les nenes, cada un amb els seus codis. D’aquesta manera, anem trencant en bocins les ales que els “permeten volar”  els seus somnis i els anem empetitint.

No tan sols reclamo la responsabilitat dels dissenyadors, fabricants, publicistes i distribuïdors de joguets, també dels dissenyadors, fabricants, publicistes i distribuïdors de roba infantil, i darrere seu, la de les famílies i de tota la societat.

Però en el cas de les nenes hi ha, a més, una bretxa més gran entre elles i el seu potencial. Els seus somnis són cada vegada més limitats, com ho és el seu joc simbòlic, perquè les nostres expectatives, les de la societat que les envolta, segueixen sent limitades per a elles. Els estereotips que reforcem conscientment o inconscientment van generant gran quantitat de creences autolimitadores que empobreixen els somnis de les nenes i, amb elles, els somnis i el futur de la humanitat sencera.

Fes clic aquí per a veure el vídeo.

Preservar els somnis de la infància i crear les condicions perquè nens i nenes se sentin lliures requereix:

• Donar-los llibertat perquè escullin ser qui volen ser i s’imaginin com es vulguin imaginar, sense judicis ni prejudicis
• Facilitar-los referents i, en concret, reforçar els referents femenins, encara molt ocults, i ser-hi especialment sensibles
• Ser bel·ligerants amb els que mantenen els estereotips i premiar aquells que s’esforcen a oferir una mirada igualitària i respectuosa amb la perspectiva de gènere.

Perquè els seus somnis, i els nostres, estan fets d’il·lusions, desitjos, anhels i aspiracions per al futur. Estan fets de la nostra essència.