Jugar és una activitat molt seriosa: un dret dels infants! I una necessitat dels adults

Jugar és un dret dels infants, fonamentalment, perquè la vida infantil no es pot concebre sense joc. Jugar és símptoma de salut, com ens diu l’Acadèmia Americana de Pediatria: “el joc és essencial, per sobre de cap altra activitat perquè els infants assoleixin metes socials, emocionals i intel·lectuals en el seu desenvolupament, així com per ajudar-los a gestionar l’estrès i a adaptar-se millor a diferents circumstàncies”.

No ens ha d’estranyar, doncs, que l’Assemblea de les Nacions Unides aprovés, el 20 de novembre de 1959, la Declaració dels Drets dels Infants, on es recull el Dret a Jugar. I que l’any 1989, ho reiterés a la Convenció dels Drets dels Infants, concretament a l’article 31. Però aquest any no el transcriuré, perquè ja ho he fet moltes vegades i segur que el coneixeu. Sí que vull, però, transcriure el text en el qual l’any 2013, la Comissió dels Drets dels Infants de Nacions Unides, en la seva Observació General núm. 17, ens defineix què entén per jugar. I diu això:

“Por juego infantil se entiende todo comportamiento, actividad o proceso iniciado, controlado y estructurado por los propios niños; tiene lugar dondequiera y cuando quiera que se dé la oportunidad. Las personas que cuidan a los niños pueden contribuir a crear entornos propicios al juego, pero el juego mismo es voluntario, obedece a una motivación intrínseca y es un fin en sí mismo, no un medio para alcanzar un fin. El juego entraña el ejercicio de autonomía y de actividad física, mental o emocional, y puede adoptar infinitas formas, pudiendo desarrollarse en grupo o individualmente. (…) Las principales características del juego son la diversión, la incertidumbre, el desafío, la flexibilidad y la no productividad. (…) Aunque el juego se considera con frecuencia un elemento no esencial, el Comité reafirma que es una dimensión fundamental y vital del placer de la infancia, así como un componente indispensable del desarrollo físico, social, cognitivo, emocional y espiritual”.

Una definició que hauríem de tenir penjada en un lloc ben visible del nostre dia a dia per no oblidar-ne cap detall. I això és el que avui volem recordar d’una manera especial celebrant aquest Dia Internacional del Joc, promogut des de l’any 1998 per la ITLA (International Toy Library Association): “el fet de celebrar conjuntament el Dia Internacional del Joc ens permet recordar a tot el món que jugar és un dret dels infants —indispensable també en totes les etapes de la vida— i que els adults: pares, mares, educadors, institucions, administracions, tenim la responsabilitat de garantir les condicions necessàries per afavorir el joc”. 

Durant tota aquesta setmana som moltes les organitzacions que ens sumen a aquesta celebració. A la pàgina web IPA SPAIN (International Play Association) trobareu molta informació. I, especialment, el projecte #SomosJuego (cerqueu de moment a Twitter) que hem endegat recentment amb la Heike Freire per afegir una nova accepció al diccionari sobre la definició de joc  i jugar de la qual us parlaré en un proper post.

Sens dubte, garantir el dret a jugar és un compromís de tota la societat. Si jugar és imprescindible per a la salut dels nostres infants i estem convençuts que els ajuda a progressar i a aprendre de l’entorn canviant en què viuen, llavors està clar que hauríem de concentrar la nostra voluntat a estimular-los la capacitat de jugar i de recuperar la nostra. Per això, ens és imprescindible prioritzar el desenvolupament de l’actitud lúdica, la seva i la nostra. Aquesta actitud té a veure amb sentir-nos lliures en el present i viure les dificultats com a reptes, prendre decisions, superar la por a equivocar-nos, viure la vida amb passió, abraçar la incertesa, tractar els objectes i les idees de manera creativa i gaudir de la bellesa. Necessitem despertar el desig de… mirar, tocar, saber, riure, abraçar, explorar, pensar, imaginar, crear, preguntar, saber. I per tot això caldrà reservar i imaginar temps i espais per jugar, a les cases, però també als  carrers i a les places de manera que fem realitat ciutats veritablement jugables i jugades.

Per anar fent boca, us deixo aquí dos podcasts gravats aquest mes de maig amb motiu del Dia del Joc.

El primer és una conversa en clau feminista, divertida, plena de joc i molt personal, amb la Cati Hernández i la Noemí Blanch. La trobareu AQUÍ. I si no coneixeu el seu podcast PlayLikePanks, ja us hi podeu subscriure perquè val molt la pena!

El segon és una iniciativa d’en Manel Vidal i el seu podcast, que trobareu a Vullaprendre, exactament el número 17. Us recomano tot el podcast, però si voleu anar directes a la conversa, podeu anar al minut 26’ 30’’. I, com l’anterior, si sou apassionats del joc i l’educació, no us perdeu aquest web i aquests podcasts.