I ja hem arribat a la fi d’aquest curs escolar tan especial i tan atípic. Semblava gairebé impossible, però sí, l’escola va començar al setembre i majoritàriament ha continuat oberta fins a final de curs. Un curs que han marcat protocols, distàncies, bombolles, semipresencialitat, classes virtuals, mascaretes, hidrogel, confinaments… Nervis, cansament majúscul i retrocés en molts avenços educatius. Però també ha estat un curs en què hem descobert el pati com un espai d’oportunitats educatives i en què l’escola s’ha obert a aprofitar parcs i places, biblioteques, poliesportius i altres recursos municipals de la ciutat. Hem après a expressar-nos sense tocar-nos, a dir més amb la mirada i menys amb les paraules, a abraçar-nos a metre i mig de distància i, tot i així, aconseguir sentir-nos ben a prop. A practicar més l’empatia, a cuidar-nos i valorar més el que realment importa.

Els nens i les nenes, tot i que amb molts condicionaments, han sortit de casa per tornar a l’escola, que ha pogut tornar a exercir d’equilibradora de desigualtats. I els mestres i les mestres per vocació s’han reinventat per continuar endavant i intentar no perdre la qualitat de l’educació.

Tant de bo sapiguem fer conscient la vivència d’aquesta crisi pandèmica, tant l’experiència durant el confinament com la d’aquest curs, i treure suc als aprenentatges individuals i col·lectius, presumint de bona metacognició, per significar-los i que siguin el motor de canvi i la transformació que tant necessita el nostre sistema educatiu. Hi ha coses que s’aprenen en un mar en calma i, d’altres, en una tempesta. Les que s’aprenen en una tempesta acostumen a ser les més difícils. Hem viscut una gran tempesta de la qual poden sortir grans aprenentatges… o no. Sempre podem negar l’experiència o minimitzar-la. És a les nostres mans.

Twinkl s’ha posat en contacte amb mi perquè participi en el seu últim article com a part de la campanya de final del curs 2020-2021. Hi comparteixo la meva reflexió, des de la meva faceta de mare, educadora i àvia, sobre el que aquest curs ha significat per a mi. Un curs en què l’actitud lúdica, de la qual tant parlo al meu blog, m’ha commogut el cor, el cap i l’esperit. I m’ha fet encara més conscient que la creativitat, l’esperit crític i la resiliència són tres components bàsics d’aquest joc que anomenem vida. El vincle i la proximitat afectiva que ens proporciona el joc són clau per protegir la seguretat emocional dels nostres infants, amb pandèmies o sense.

Ara que som a les portes de l’estiu, comparteixo amb vosaltres l’enllaç a la pàgina de BAM i aquest post de Twinkl en què podreu trobar un recull de diversos recursos i activitats per acabar el curs i gaudir l’estiu amb la canalla.

Enhorabona a totes les famílies i a totes les persones educadores que ens han lliurat de manera incondicional el present de l’educació dels nens i les nenes, pensant en el seu futur.

Si voleu compartir les vostres reflexions, ara que som a punt de tancar el curs, podeu fer-ho aquí, o directament citant-me a Twitter (@immamarin), i així en podem continuar parlant.