El mes d’abril passat, la periodista Olga Vallejo, col·laboradora habitual del diari Ara va posar-se en contacte amb mi perquè estava preparant un article sobre els patis a la Secundària. El tema em va interessar, és clar!
En els darrers anys, la visió dels patis escolars com a espais d’interès educatiu i la seva conseqüent transformació s’ha anat estenent. Cada cop són més les escoles que han prioritzat projectes de transformació dels seus patis fent-hi participar tota la comunitat educativa. Tanmateix, aquesta nova mirada i aquesta transformació s’han centrat principalment, i podríem dir que exclusivament, en els patis d’Infantil i de Primària. Us deixo aquí la webinar Patios con la infancia, que vam organitzar amb Equal Saree i el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, on donem bastantes pautes i compartim reflexions.
Però l’elevat interès que han despertat els patis a la Infantil i la Primària no ha arribat “encara” a la Secundària. Semblaria que, en aquesta etapa, l’interès educatiu pel pati no fos prou rellevant. ¿Potser perquè ja són grans i no necessiten jugar? ¿Per què és font de conflictes i, per tant, com menys temps hi passin millor? Aquesta pot ser una de les raons per les quals molts instituts acaben les classes a les 15 h o fins i tot abans, i els nois i les noies marxen a casa sense dinar. Amb aquesta decisió, l’ús del pati es minimitza. Sigui per les raons que sigui, el pati a la Secundària s’entén bàsicament com l’espai de l’educació física o de l’esport. A banda d’escampar la boira!
L’Olga em llança la primera pregunta: ¿S’aprofita prou aquest espai?
Us haig de dir que la paraula aprofitar sempre em fa venir una mica d’urticària quan parlem de joc, perquè el joc, tal com aclareix l’Observació núm. 17 de la Comissió dels Drets de l’Infant, és un fi en si mateix i no un mitjà per aconseguir una altra cosa. Però bé, m’empasso el meu atac de precisió i obro la ment a entendre el significat legítim de la pregunta i és clar: certament, no! No estan prou o ben aprofitats, o ni prou ni ben aprofitats. I no ho estan perquè podrien afavorir molt més el projecte educatiu de centre si aquest últim tingués una mirada més enllà de l’adquisició de continguts acadèmics, i fins i tot més enllà de l’adquisició de competències.
El pati, també a l’ESO, és un espai d’esbarjo i de divertiment. Un espai de joc. De joc adolescent és clar, però de joc. És a dir, de recreació, de relació, de posar-se a prova, de mostrar-se, d’intercanviar, de compartir, de mesurar-se… Perquè les persones joves també necessiten jugar, com ho necessita l’ésser humà al llarg de tota la seva vida.
“L’home només és veritablement humà quan juga”
—Friedrich Von Schiller
Però atenció! No només necessiten el temps de pati per esbargir-se abans de tornar a l’aula (el temple del saber!), sinó per aprendre, conèixer-se en un espai protegit d’espontaneïtat, per fer actiu allò que han après passivament, per comunicar-se, per aprendre a gestionar les seves emocions i expressar-se de manera creativa. És clar, si el clima i l’espai ho permeten i ho incentiven, el pati a la Secundària pot continuar sent espai i font d’aprenentatges i d’oportunitats educatives.
Per convertir els patis dels instituts en recursos d’oportunitats educatives, fins i tot més enllà d’una proposta arquitectònica creativa, naturalitzada i lúdica, cal comptar amb la participació i la implicació de tot l’alumnat i fer-lo corresponsable de l’espai i de les activitats que es puguin fer o no. En aquest procés on la presa de decisions estarà relacionada amb valors com la mirada respectuosa de gènere, la tolerància i l’empatia i el respecte cap als altres, la responsabilitat i el compromís cap al propi projecte, el pressupost per fer-ho possible, la planificació per dur a terme la transformació física, més compromís per arribar a acords i respectar-los, la creativitat dels espais i els seus usos, etc. , és on comencem a “aprofitar” les oportunitats educatives del pati.
A l’article del que us parlo, Olga Vallejo exposa l’experiència de l’Institut Escola Barnola d’Avinyó (el Bages), on s’han proposat gaudir del potencial pedagògic que aporta el pati i han optat per construir-hi un projecte innovador que afavoreix la cohesió social de l’alumnat i la seva salut.
A l’article comparteixo cinc idees que s’han de tenir en compte per imaginar un pati ideal per a la Secundària. ¿Compartiu amb mi les vostres? Podeu fer-ho aquí o directament a tuiter anomenant-me @immamarin i amb l’etiqueta #PatisESO
Podeu llegir l’article aquí.