Aquest post està escrit a dues mans. Les de la Sheila Boudount i les meves. El joc és, en bona part, col·laboratiu, i per això m’ha semblat que podria ser molt enriquidor donar veu en aquestes pàgines a les diverses persones de l’equip de Marinva. De fet, no és la primera vegada. Si busqueu una mica, també trobareu algun post de l’Esther Hierro, sòcia, amiga i actual directora de Marinva (Partida “On viu el joc“).

La Sheila és una nativa digital. Li agraden les xarxes, les coneix i les sap utilitzar. Els seus coneixements en comunicació digital són una de les seves aportacions a Marinva. Així que hem compartit sabers i experiències, i aquí en teniu el resultat. Un diàleg sobre joc i xarxes socials, amb la Sheila.

[Press Start!]

(Sheila) N’hi ha que diuen que les xarxes socials van aparèixer per adaptar la naturalesa humana de la socialització a un nou entorn: el digital. I, com dius tu, Imma, i també altres especialistes en el tema, el joc sempre ha estat present a la vida de les persones; era d’esperar que no trigués gaire a aparèixer en aquests nous mitjans.

No sé si recordes els inicis de Facebook, en què podíem accedir a jocs dins de la mateixa plataforma, i no només això, sinó també compartir els nostres progressos en les diverses partides, convidar altres persones o, fins i tot, desafiar-les. Segur que moltes de les persones que ens llegiran han rebut en algun moment una notificació dient “La Maria t’ha convidat a jugar a Candy Crush Saga”. A mi, l’únic joc que em va captivar va ser el dels Sims; m’ho passava genial formant famílies i construint cases, però sé que per aquí a prop hi ha algú que va jugar a moltíssims més jocs que jo…

(Imma) Doncs, sí, Sheila. He de confessar que tota la meva família, incloent-hi la meva mare, amb els seus 78 anys, ens vam enganxar a jugar a Pet Society. Els reptes entre ella, les meves filles i les seves amigues eren part del joc i de les converses. Encara que jo vaig ser més d’Angry Birds.

(Sheila) Saps, Imma? Hi ha una cosa en què sí que tinc més hores de “joc” que tu. El meravellós món de Twitch. I, sí, “joc”, entre cometes. T’explico per què. El seu origen és diferent del de Facebook i apareix amb un objectiu clar: concentrar persones de tot el món en un espai per veure com d’altres juguen. Com si es tractés dels antics circs o dels jocs olímpics romans. És cert que hi ha persones que el fan servir per a una altra cosa, però les dades afirmen que aquesta xarxa social s’ha convertit en el nou ring, ja que “més del 90 % del contingut gaming en streaming es consumeix a través de Twitch“.

(Imma) La veritat és que les xarxes han afavorit i ampliat el fenomen de quedar per “veure jugar”, com passa amb els esports com el futbol o el tennis. Una manera de gaudir en el “com si…”, perquè els que miren viuen la partida i s’emocionen tant com els seus jugadors preferits.

Relacionat amb això últim, com ja fa temps que dic en els meus uns quants anys, ja, en aquest blog, el joc (acció) és inherent a l’actitud lúdica de la persona que juga, i aquesta actitud es caracteritza per una sèrie de comportaments que, com saps, he intentat agrupar al Decàleg. Però, en aquesta ocasió, m’agradaria destacar el fet de tractar els objectes i les idees de manera no convencional i viure en el present, perquè això ha omplert de vídeos lúdics la xarxa social TikTok. Vam decidir agrupar-ne alguns per a la newsletter de Marinva del mes de desembre passat, i aquest en va ser el resultat.

(Sheila) És divertidíssim veure la creativitat que poden arribar a tenir les persones amb un telèfon a la mà. I això també es veu a Instagram; i és que aquesta xarxa social i les seves diverses funcionalitats com els filtres de stories, les enquestes o les caixes per llançar preguntes obren un món de possibilitats. En aquest escenari, m’agradaria presentar el projecte de Marinva amb la Universitat Ramon Llull de Barcelona @ElTeuFuturEnJoc. Som-hi!

S’acosta el final de curs. L’alumnat necessita saber quina oferta formativa té a l’abast per continuar amb els estudis el curs que ve. S’han reduït els esdeveniments de portes obertes i d’orientació formativa a causa de les restriccions sanitàries. Què fem? Apropar-nos al públic objectiu a través dels canals que utilitza. I què millor que fer-ho parlant el seu propi llenguatge? Així vam començar a imaginar un joc a Instagram, amb una narrativa transgressora i amb l’objectiu de presentar l’oferta formativa de la universitat alhora que orientem tenint en compte la personalitat, gustos i necessitats de cada persona.

Fent clic aquí es pot escoltar l’entrevista que li van fer sobre la iniciativa a Josep Rom, vicerector de Recerca i Innovació de la URL, al programa Lletra lligada (RTVE).

(Imma) AJUDA! Jo no sé ni per on començar a jugar! A Instagram es poden penjar fotos i vídeos, però… Com faig clic a la resposta que vull? I a quina pantalla vaig? Queda clar que soc més de Twitter!

(Sheila) Cal saber què es pot fer a Instagram, com per exemple veure més d’una imatge en una sola publicació fent lliscar cap als costats, i jugar! En aquest cas, com que el públic objectiu del projecte ja està molt familiaritzat amb la plataforma, endinsar-se en el joc ha estat molt ràpid.

Per a nosaltres, a Marinva, el repte ha estat analitzar les lògiques, funcionalitats i dinàmiques pròpies de la plataforma i pensar amb creativitat com podem utilitzar-les per dissenyar jocs o altres experiències lúdiques. I això és aplicable a qualsevol plataforma.

(Imma) La màgia ha estat mostrar com jugant podem conèixer-nos més a nosaltres mateixos i fer-nos preguntes valuoses que ens ajuden a créixer. Perquè aquest és el poder del joc si sabem respectar-ne les lògiques.

I, en aquest cas, encara filem més prim, ja que juguem a ser part d’un videojoc i descobrir en quin sobreviuríem millor. Segur, Sheila, que hem despertat la curiositat de més d’una de les nostres (persones) lectores. Si és així, no us ho penseu! Proveu-ho! Encara us sorprendreu.

(Sheila) Exacte! En aquest cas, la narrativa també havia de ser atractiva per al nostre públic, perquè, a més de ser una de les millors estratègies lúdiques per connectar-hi, definirà l’estètica, la part visual del projecte. I com que Instagram va d’imatges, va ser imprescindible cuidar fins l’últim detall.

(Imma) També podríem parlar de les possibilitats que ens ofereixen YouTube amb els vídeos interactius, Twitter amb els fils (o arbres de decisions), TikTok amb els reptes o l’advergaming. Però si us interessa veure’n més exemples, deixeu-nos un comentari, i us els mostrarem encantades en una altra “partida”…