Reconeixements que arriben a l’ànima

Començo compartint una notícia que em fa especialment feliç. Acabo de rebre el premi Amiga del Joc 2022 de mans de l’Ajuntament de la Seu, amb motiu de la sisena edició del Festival del Joc del Pirineu. Els premis sempre fan il·lusió, però, aquest, me’n fa especialment. Per tres motius:

  1. Perquè és un reconeixement al meu recorregut, i ara que pentino canes, això és una injecció de motivació extra.
  2. Perquè tant l’equip tècnic que fa possible el festival com l’equip municipal, que decideix qui serà el premiat o la premiada, m’han transmès el seu entusiasme i escalf. I no només a mi! Tot el festival respira aquest entusiasme, passió i compromís amb els jocs, especialment els jocs de taula, com a exponent de cultura.
  3. Perquè el premi recau en una dona. Malauradament, en aquest sector, com en tants d’altres, la visibilització de les dones encara no és gaire habitual. Per tant, estic molt feliç de contribuir a la normalització d’un fet: juguem i gaudim de jugar tant homes com dones!

Així que… Tres premis en un!

Però no vull parlar més de mi… Bé, només una cosa més. A l’acte del lliurament del premi, vaig tenir l’oportunitat d’oferir una conferència amb una primícia. Després d’haver compartit per activa i per passiva els poders del joc, vaig voler reflexionar sobre “L’ànima del joc”, un tema que m’ocupa des de fa temps i que el festival m’ha donat l’oportunitat de començar a compartir. Però, de què va, això de l’ànima del joc, ja us ho explicaré en un altre post.

Sí que vull estendre’m una mica sobre aquest festival perquè us l’apunteu a l’agenda i estigueu atentes, totes les persones amants dels jocs, per quan se n’anunciï la propera edició. Jo no me la penso perdre!

El Festival del Joc del Pirineu s’inspira en els festivals francesos com els d’Angulema o Parthenay, tal com va fer en el seu moment el Festival Internacional de Juegos de Vitòria-Gasteiz, que es va celebrar durant més de 10 anys i que ha desaparegut (com a tantes altres coses).

És, per tant, un festival que converteix la ciutat en un gran tauler de joc oferint, en aquest cas, sis ludoteques repartides per diversos espais emblemàtics de la ciutat, tant interiors com exteriors. Hi hem pogut jugar grans i petits, famílies senceres al voltant d’una taula o compartint un joc gegant o tradicional. Jocs de taula i jocs de rol per a jugadors avançats i novells, de partides llargues i complexes o de més ràpides i senzilles, wargames, amants dels jocs populars i tradicionals i, fins i tot, espases al carrer. Sense oblidar els torneig de Catan i la partida gegant de Carcassona. En fi, més de 30 activitats perquè no faltés de res!

Les botigues de la ciutat també es van sumar a la partida i van organitzar un parell de concursos als seus aparadors. I els restaurants, inclòs el Parador Nacional, no es van voler quedar fora de joc i es van decidir per oferir menús inspirats en jocs. Tota la ciutat compromesa a convertir, durant uns dies, la Seu en capital del joc. Tots plegats hem pogut tastar i gaudir el que més ens agrada: jugar!

Tanmateix, tot això és possible gràcies al compromís, el propòsit i la generositat de moltes persones que aconsegueixen que aquest festival sigui tan especial. Començo per el mateix Consistori, amb el seu alcalde Francesc Vilaplana, el vicealcalde Jordi Fàbregas i la regidora de Desenvolupament Local Mireia Font al capdavant. L’editorial Devir, patrocinadora, juntament amb l’ Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA). Vuit partners, entre els quals vull destacar l’equip d’Ayudar Jugando, companys de partida imprescindibles, i totes les persones i els equips que van presentar els seus jocs i van dinamitzar-los.

Pel que fa als jocs, us recomano els guanyadors, és clar:

  • Millor joc de taula infantil: Monstrys, d’Ignasi Ferré i amb il·lustracions de David Forés, que publica En Peu de Joc Edicions, que, per a qui no ho sàpiga, publiquen des de L’Hospitalet de Llobregat.
  • Millor joc de taula familiar/adult: The Red Cathedral, d’Israel Cendrero i Sheila Santos, amb il·lustracions de Chema Román i Pedro Soto, que publica Devir.
  • Millor joc de rol: Balada triste de la ciudad, de Pepe Pedraz, que publica El Refugio Editorial.

I hi sumo Alcachofas ¡No, Gracias! de Devir, amb el qual vam fer un parell de partides d’allò més singulars amb en Nau Puig, docent i inventor de jocs, la Bego, una de les veus de Juegos con Orgullo i la Meritxell Nieto, docent de secundària, apassionada dels jocs de taula (també a l’aula), amb la companyia de la Mary Poppins, la Cruella de Vil i altres malèfiques!

Als festivals jugues i coneixes molts jocs, però, sobretot, coneixes persones que valen la pena. Ja ho heu vist! I encara n’hi afegeixo uns quants més. No dubteu a seguir-los la pista! Començo pel Joel de Lleida Juga, en David Díaz, àlies Detective Papaya, l’Inma Gallardo, presidenta de l’associació LUDO d’autors i autores de jocs de taula, l’Emiliano Labrador, savi del món dels jocs i dels videojocs i membre de Revolución Basada en el Juego, en Roberto Alhambra, autor de jocs de rol i literatura fantàstica, en David Tugués, consultor en ludificació, la gent de REGIRAROCS, arqueòlegs i divulgadors, en Víctor Baroja, amant dels jocs tradicionals, i la colla de la Companyia de Jocs l’Anònima. Acabo amb en Marc Travé i en Pablo Giménez, el magnífic equip organitzador del festival.

La Seu es va convertir en una ciutat jugable, però, sobretot, en una ciutat jugada per infants, famílies, joves i adults que volíem gaudir del joc tot fent i compartint cultura. Sens dubte, el títol de la meva conferència no podia ser més adient, perquè el Festival del Joc del Pirineu és realment un festival amb ànima de joc!

Jo estaré atenta per reservar-me les dates per no perdre-me’n la setena edició, que ja es deu estar coent. Aquest festival és IM-perdible!

(Visited 82 times, 1 visits today)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.